Abans de començar
les obres de restauració, d'un conclave de barracaires ha sortit la decisió de
desmuntar tot el que està a punt per caure, de forma que es comenci a aixecar
les pedres a partir d'una determinada alçada que es consideri consolidada.
Desmuntar és molt
més fàcil que muntar, però s'ha d'anar amb compte de que no et caiguin a sobre
dels peus les pedres que baixen rodolant, que ho fan amb contundència. Per
altra banda, és qüestió d'anar classificant les pedres per mides i formes, amb
la intenció de tenir-les disponibles a l'hora d'aixecar els murs i donar-li
forma a la volta de tancament. Tanmateix calia ordenar els lliris que guarnien
aquell precari sostre, molt nombrosos, que donaran per a proveir aquesta
barraca i d'altres que llueixen una calvície poc estètica.
Un veí,
encuriosit i simpàtic, s'ha presentat allà per a veure que hi fèiem. Fins i tot
ha ajudat a col·locar alguna pedra. Diu que de jove era molt forçut, que ara ja
li ha baixat l'energia, però que encara és capaç de moure pedres d'una mida
considerable, com ha fet en el tros on conrea verdures prop del riu. Ja el
tornarem a veure més endavant, suposem.
L'hora d'esmorzar
ha calmat els ànims i ha posat en comú la tropa, que estava un pèl dispersa. Un
cop recuperades les forces escampades per aquell tros de món, s'ha reprès
l'exercici d'aixecar pedres i col·locar-les allà on millor s'encabeixen, com un
gran "tetris" lític.
Entre tot el
pedruscall que hi havia per allà escampat, s'han trobat trossos d'una pedra de
molí, que han estat rescatats per a la seva corresponent catalogació.
A primera vista,
tot fa pensar que la barraca ha quedat pitjor que com es va trobar, però el
procés de sanejament li donarà una estructura més sòlida i aguantarà un parell
de segles més, com a mínim (ja ho veurem).
Sembla que l'entrada tenia voladís, no?
ResponEliminaAmunt i barraquisme
JG