La cintra que donarà forma a la cúpula ja està
ubicada on li pertoca. Ha estat necessària una tasca de rústega fusteria per
tal de que els pilars que l’aguanten es recolzin entre ells. Aquesta cintra
farà que es puguin col·locar les pedres a més velocitat, donat que les
aguantarà al seu lloc fins al moment en que la pedra clau reposi al forat
central, com el tap d’un pom de delicat perfum.
Esquivant afamats mosquits, que no s’aturen
davant la protecció d’una samarreta o un pantaló fi, els aixecadors de pedres
han avançat el que les seves forces i el matí han donat de marge. Ara faltarà
trobar pedra suficient com per a folrar la cúpula d’una forma digna, fet que no
espanta els membres del grup, que han eixit amb èxit de situacions més
complicades.
També caldrà reposar el mànec del pic, que ha
estat esberlat per l’incontrolable embat d’un company, en el seu afany d’arrencar
una pedra de la mare Terra, que es resistia inútilment a canviar de lloc.
Aquest dia s’ha assolit un rècord d’assistència.
Han estat onze els obrers que s’han presentat a l’obra, de forma totalment
voluntària i altruista, per a dedicar-se al que els hi venia de gust entre les
tasques a les que s’ha de fer front: Ara me’n vaig a buscar aigua, ara
arreplego pedres petites, ara ... Ep! Tothom quiet que toca esmorzar. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada