Els mosquits s’estan posant les botes,no paren
de xuclar els sucs dels abnegats obrers. Hi ha la sensació de que s’avisen
entre ells per a congregar-se al voltant del banquet que es presenta cada
dimarts.
La pedra original que romania al voltant de la
barraca s’ha acabat i els aixecadors de pedres han de cercar les peces cada
vegada més lluny. El carretó aporta la roda, meravellós invent, que permet
carregar sobre ella la major part del pes dels rocs que viatgen còmodament,
mentre els abnegats voluntaris del roc esmunyedís empenyen i tiben de l’artefacte
transportador, que combina la seva funció amb la de formigonera manual.
Ja quasi s’albira la fi de l’obra. Resta una
obertura a taponar que, si la voluble Fortuna no es posa de cul, es podrà
completar el proper dimarts, culminant l’obra amb el fantàsticament calculat tap
que ha confeccionat un dels companys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada