Nou repte i inspectors de barraques detectats

Un cop finalitzada la restauració de la barraca 164, de l'Eudald Sellés, els pedrasequers ha centrat les seves atencions sobre la que porta el número 68 i dedicada a en Santi. Aquesta barraca es troba prop del torrent de Turell i té la característica de estar feta amb còdols procedents del mateix torrent, fet que li dóna un punt de dificultat respecte d'altres barraques, ja que els còdols solen tenir formes rodones i resulta més dificultós fer-los lluitar contra les lleis de la gravetat.

Els apiladors de pedres ja van agafar experiència en aquest tipus de pedra quan van restaurar la barraca número 114, coneguda com del Camp del Marsol, la qual també estava feta de còdols i van reeixir en la seva feina.

Cal fer esment d'uns nous inspectors de barraques, amb molt afinat olfacte, que han estat detectats pel company pedrasequer Jordi Guillemot de Sant Llorenç Savall. Aquest inspectors han donat el seu vist i plau a una de les barraques de la zona, com podeu observar al vídeo adjunt.

Un esquirol farà de guardià de la barraca 164

Els pedrasequers han estat fidels a la seva paraula i han tornat a la feina el dia que havien promès.

Aquesta tornada ha servit per a concloure les tasques de restauració de la barraca número 164, altrament coneguda com “de l'Eudald Sellés”, que és qui va treure de l'anonimat aquesta construcció en desvetllar la seva ubicació.

Els lliris han estat plantats al sostre envoltant el curiós caramell, en forma d'esquirol, el qual tindrà la difícil missió d'espantar les bruixes, ans també de vetllar per la bona conservació de la barraca, ja que es troba pràcticament a peu de camí en un lloc de pas d'aquells que prefereixen evitar l'ampla pista i caminar per dins del bosc. Cal fer esment de la magnifica façana d'aquesta barraca, delicadament formada per pedres amb esperit de carreu.

En aquell indret s’ha constituït una ruta interessant ja que hores d'ara es poden visitar unes quantes barraques recentment restaurades.

Tancat per vacances

 

Forat tapat i vacances

Els aixecadors de pedres volen fer vacances fins al 27 d'agost i ara és un bon moment, ja que les temperatures s'aixequen d'una forma que fan augmentar el pes de les pedres. Abans, però, han deixat la barraca ben apamada, amb el forat tapat i preparada per a rebre la terra que haurà d'aguantar els lliris. La qualitat de les pedres d'aquell indret ha permès restaurar la barraca amb una bona imatge que s'allunya de la pila de pedres d'algunes altres construccions. Així, ben quadradeta i amb un ràfec que s'insinua, quedarà com per a competir en un concurs. Seguint amb l'esment d'altres cultures constructores de pedra seca, el cronista no pot evitar fer esment de la magnífica obra que els romans van aixecar en l'aqüeducte de Segovia, una construcció del segle II a. C. feta amb blocs de granit sense argamassa, que portava l'aigua del brollador de Fuenfría situat a 17 kilòmetres de la ciutat. Disposa de 167 arcs amb una alçada de 28 metres a la part més elevada. Els musulmans van destruir una part l'any 1072, però es va restaurar en l'època dels reis Catòlics respectant la estructura original, tot i que un dels nínxols que tenia originalment una imatge del déu Hèrcules va ser ocupat per la Verge del Carmen.

 

Aviat estarà enllestida la barraca 164

El sostre de la barraca ja està pràcticament cobert. Queda un forat que serà tapat en un no res en el decurs de la propera jornada, conformant la base per a la terra que haurà de rebre els lliris preceptius de tota barraca de vinya que rebi la certificació oportuna.

Les pedres han estat apilades molt curosament formant uns murs bastant regulars, quasi com els que van construir els inques al Machu Picchu cap a l'any 1450, per ordres del monarca Pachacútec després de conquerir aquelles terres. L'art primoter amb el qual s'engalavernaven aquells blocs de pedra és insuperable. S'ha de dir a favor dels pedrasequers locals que els inques disposaven d'unes pedreres i una tropa dedicada a extreure, tallar a mida i polir les pedres que després col·locaven, fent servir unes tècniques rudimentàries per a les quals no disposaven d'eines de ferro.

Barraques i dòlmens

La barraca número 164 ja té instal·lada la llinda gràcies a la participació del ternal penjant del trespeus. Els pedrasequers l’han embolicada per a poder-la penjar de l’artilugi amb el qual ha estat hissada fins a l’alçada on havia de ser col·locada.

La construcció està reeixint de forma espectacular i, de continuar així, s’obtindrà de resultat una fantàstica barraca dedicada al Vicenç Sellés. Aquesta crònica l’escriu el cronista des d’Antequera, on ha visitat construccions de pedra seca megalítiques d’unes dimensions molt més grans que les de les barraques de vinya.

El dolmen de Menga té una sala al fons de 3’5 m d’altura i 6 m d’amplada, suficient com per a donar cabuda a una celebració de casament. Allò que més ha impressionat al cronista ha estat les dimensiones de les pedres amb les quals està bastida aquella construcció, com les que formen el sostre d’unes 180 tones de pes. I aquella gent del neolític, 3750-3650 a. C., no en disposaven, de ternal ni trespeus. Veieu l'interior a una de les imatges adjuntes.

Aquí com al Nepal

Un dia més i les parets de la barraca van creixent.

El cronista haurà d'inventar alguna història, perquè la feina va lenta i no es produeixen novetats que siguin d'interès. L'audiència pot avorrir-se sobiranament.

L'any 2012, el que escriu, que ja havia participat en la restauració d'alguna barraca, va fer un viatge al Nepal. Trescant per les muntanyes allà instal·lades, va constatar que l'arquitectura de la pedra seca és d'abast mundial en veure uns murs molt ben construïts, uns camins pavimentats amb aquestes pedres i uns obrers que reparaven una paret. Aquella pedra voldrien els pedrasequers tenir-la aquí: Lloses ben planes, com podeu apreciar a les dues imatges finals, de les que s'obtenien unes peces fantàstiques per a qualssevulla utilitat.