dimarts, 5 de juliol del 2022

La barraca número 79 ha estat tancada


La barraca que porta el sobrenom de Francesc Rius ja no bada al cel. La fontanel·la li ha estat tancada a cops de roc i ara forma una sòlida base per a plantar els lliris consolidadors de la terra cobertora.

dimarts, 28 de juny del 2022

Arròs i pedres

Es va produir una concentració d'aniversaris i onomàstiques i els pedrasequers afectats van decidir convidar la resta a un dinar que va tenir lloc al restaurant Mas Pinetó. Els fets van tenir lloc el passat dilluns, 27 de juny, a les 13 hores, quan van ser sacrificats els llamàntols les restes dels quals van surar entre els grans de l'arròs caldós. Els participants en el festival pantagruèlic no van tenir problemes en pescar aquelles delícies blindades encara amb la vermellosa closca dels crustaci. Les converses anaven pujant a mida que baixava el nivell de les ampolles de vi i, al final, algunes llengües encara ensopegaven amarades d'orujo blanc i d'altres begudes espirituoses. 

L'endemà la tropa va anar a treballar. La barraca número 79 va veure com se li afegien algunes voltes més a la corona de la cúpula, tot i que encara s'ha de fer molta feina per a tancar-la completament.

 

dimarts, 21 de juny del 2022

Ja es marca el forat de la clepsa

Mitja dotzena de pedrasequers ha estat la força de treball de la jornada. Comptant que cadascú hauria posta cinc rocs, sumarien la trentena de pedres que ha guanyat la barraca, comptant les petxines. 

La barraca llueix ara una clepsa com la d'un franciscà, a l'espera de la providencial cobertura que permeti sustentar la terra on plantar els lliris. 

    - Escolti! Això va lent, oi? 
    - Sí, senyora. Tot i que els aixecadors de pedres s'esforcen. 
    - Vol dir? A les fotos sembla que s'ho prenen amb calma. 
    - No els voldria pas ajudar, vostè? 
    - I ara! Em quedaria sense ungles ...

dimarts, 14 de juny del 2022

La llinda ja es troba ubicada

Les altes temperatures no apaivaguen els ànims dels aixecadors de pedres. Ans al contrari, els esperona a intensificar els esforços per a assolir els seus objectius. 

La barraca número 79, altrament coneguda com “d’en Francesc Rius” ja llueix una bonica llinda a la seva porta i es comencen a apuntar les primeres filades de la cúpula que tancarà el seu sostre.

dimarts, 7 de juny del 2022

Pedra a pedra, sense córrer ...

Les pedres no pugen soles. Necessiten una mica d'ajut per a hissar-se allà on hauran de dormir durant segles. 

Els pedrasequers són experts en l'ús del perpal, la perpalina, el càvec, el mall, la maceta, el pic, la senalla i moltes altres eines pròpies de la tècnica que desenvolupen, però el trespeus i el tractel són imprescindibles quan els subjectes a desplaçar superen les mides considerades normals, aquelles que no són manipulables únicament amb les mans nues dins dels protectors guants. 

La jornada ha estat dedicada a l'aproximació i elevació de peces d'una considerable mida i, com a conseqüència, d'un pes sobrehumà. La tasca requereix de vàries figures especialitzades: l'embolicador de pedres, el que tiba de la cadena, el que aguanta els peus del trespeus, el que afina la punteria i el que s'ho mira de lluny assegut còmodament. 

No es pot dir que les parets hagin incrementat la seva alçada considerablement, però la tasca consisteix precisament en això, anar a poc a poc i amb bona lletra. Les espinades dels aixecadors de pedres no estan allà per a trencar-se o esquinçar-se, fet que els obligaria a renunciar a la sagrada litúrgia de l'esmorzar, tot i que ha estat incorporada alguna carcanada més jove que es fa valer.

dimarts, 17 de maig del 2022

Els providencials estris

Amb poca gent també se'n fa, de feina. El protagonisme dels estris mecànics és molt important, podríem dir que fonamental. Les pedres tan grosses necessitarien moltes mans per a aixecar-les, tantes que, possiblement, no hi cabrien sota la peça. En canvi, una pedra ben embolicada amb cordes és fàcil d'hissar amb l'ajuda del tractel penjat del trespeus. Addicionalment, l'aparell no sua ni renega tot i que grinyola una mica, motius que el fan més equànime dins del grup.

dimarts, 10 de maig del 2022

Pedres ben grosses

Les pedres de la barraca número 79 són grosses i cal demanar el suport de les eines adients per a moure-les, i més encara per a hissar-les allà on han d’estar-se pels segles dels segles. De les imatges es podria interpretar que no s’ha avançat gaire en la reconstrucció de la barraca, però una cosa són les imatges i una altra és ser-hi allà remenant aquelles pedres. Segur que més d’un dels esportistes del roc pelat ha acabat amb les fiblades de les tiretes instal·lades als bíceps dels seu braços, o no.