La barraca llueix ara una clepsa com la d'un franciscà, a l'espera de la providencial cobertura que permeti sustentar la terra on plantar els lliris.
- Escolti! Això va lent, oi?
- Sí, senyora. Tot i que els aixecadors de pedres s'esforcen.
- Vol dir? A les fotos sembla que s'ho prenen amb calma.
- No els voldria pas ajudar, vostè?
- I ara! Em quedaria sense ungles ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada