Tasques d'alt nivell i baix pressupost

Una de les potes del trespeus ha petat en la maniobra de posar la pedra del sostre del dolmen al lloc que li pertoca. Quan els pedrasequers tenien la pedra embolicada com per a regalar, lligada al tractel i hissada a l'alçada adequada, una de les tres potes que la subjectaven ha dit prou i s'ha partit en dos. Es sabut que en els elements que tenen tres punts de subjecció, si falla un se'n va tot a terra, i això és el que ha passat. Afortunadament no hi havia dessota cap pedrasequer, motiu pel qual no s'ha produït cap baixa laboral. El cronista seria partidari de consultar el manual dels egipcis, que això ho tenien molt dominat, tot i que no sap si el traductor de Google reconeixerà aquella escriptura per a traduir-la al Català. 

Aquest accident pot ser no res comparat amb el potencial que hi ha al voltant de la zona en la que treballen, una clariana envoltada d'un bosc de pins ple de llenya seca amuntegada al terra. N'hi hauria per a cremar moltes de bruixes. Cal posar una espelma a la figura del santoral que s'encarregui d'aquestes proteccions. Ep! Una espelma no, sisplau, que podria ser la causant de les desgràcies que allà s'anuncien.

El mestre del 1913 no tenia aquests problemes. Allà no n'hi avien, de pins. O començaven a créixer, després que el 1883 arribes la fil·loxera al Vallès i s'anessin abandonant els bancals de vinya. Aquell mestre tenia altres problemes per a controlar l'estol de trapelles que havien posat sota la seva custodia. Era el mes d'agost i com que no n'hi havien, d'ombres, el nanos es queixaven i volien anar al gorg del Fitó a banyar-se, però el mestre els va explicar que allò no era res, ja que el dia 10 de juliol d'aquell any, al “Valle de la Muerte” de Califòrnia, als EEUU d'Amèrica s'havia assolit la temperatura més alta de la història: 56,7º C.