Esforç i sacrifici

Els pedrasequers continuen remenant pedres grosses. Amb l'ajuda d'elements mecànics i pals rodons tirats al terra a mode de rodes prehistòriques, són capaços de desplaçar rocs d'una mida considerable, tot i que no arriba a la dels carreus que movien els egipcis en la construcció de les piràmids, però tot arribarà, només cal donar-los una mica de temps. El que està per demostrar és si arrossegar pedres per terra té el mateix efecte que aixecar-les, en quant a la producció dels flagel·lats reproductius que parlava l'article de l'entrada anterior d'aquest bloc, però, hores d'ara, amb el que porten acumulat al seu físic es poden permetre el luxe de canviar de tàctica temporalment. 

De moment estan entretinguts en fer baixar els blocs de pedra a la zona de treball, ja es veurà més endavant què és el que volen fer amb tots aquells elements. Podeu suggerir idees. 

Cap el 1913, el mestre domador d'infants terribles no tenia cap problema per a portar-los a la zona en la que ara treballen els pedrasequers. Allà ja no es conreava la vinya perquè la fil·loxera s'havia encarregat de desanimar els rabassaires que intentaren resistir. La sensibilitat del mestre els volia fer entendre que en l'esforç i el sacrifici es troba l'èxit. Feia poc temps que Enric Prat de la Riba havia fundat l'Institut d'Estudis Catalans i aquell any es van publicar les Normes Ortogràfiques per a posar ordre. Aquells nanos li deien “gabinet” al “ganivet” perquè així ho havien aprés a casa seva. Si aquell mestre fes ara un walking dead veuria que en aquest aspecte encara en falta molt, d'esforç i sacrifici.