dimarts, 6 de juliol de 2021

És un homenatge?

El cronista té la sensació que els pedrasequers volen retre homenatge als primers constructors de barraques de pedra seca, aquells que allà en el neolític s'entretenien en construir dolmens. Tot i que "dolmen" significa “taula de pedra”, pot resultar comparable a una barraca de vinya amb unes certes diferències. La primera i més significativa és la de la mida dels rocs. Els megàlits utilitzats per a aixecar un dolmen són considerablement més grans que els rocs que traginen habitualment els pedrasequers actuals. També cal pensar que els homes de l'època en qüestió (entre 4800 aC i 1300 aC) eren un pèl més forts que els aixecadors de pedres actuals encara que, possiblement, menys espavilats. Normalment, amb tres pedres ja tenien una construcció senzilla aixecada, anomenada cista, que eren dues pedres verticals i una horitzontal, barraca que podien complicar en funció dels esmorzars que pagava el promotor. En ocasions també cobrien de terra els dolmens per a formar túmuls, però la plantada de lliris al damunt és molt més recent. 

Cal tenir en compte que aquella gent no guardaven eines de vinya dins de les construccions. Aquell espai estava reservat per a posar a l'ombra el cossos dels que deixaven de respirar, fet que tenia lloc amb molta freqüència en aquella època. 

Ara cal saber si els pedrasequers tindran la paciència (i força!) necessària per a muntar un dolmen o tot es quedarà només en la pedra que traginen clavada dreta al terra, que serà un simple i fàl·lic menhir. El cronista els farà saber que l'equip d'investigació de l'historiador Jean Pierre Mohen, l'any 1979 va necessitar 200 homes per a muntar un dolmen a França, la llossa superior del qual pesava 32 tones. Això són massa esmorzars.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada