En el decurs de les seves vel·leïtats arquitectòniques, els pedrasequers sempre s'han vist obligats a fer una recerca de matèria primera per a concloure les seves obres. No cal dir que l'esmunyedissa pedra els esquiva allà on decideixen apilar-ne. Potser aquesta és la causa de la seva obsessiva feina de les últimes jornades, triscant com cabretes per sobre d'unes pedres enormes. Serà que volen omplir el rebost de suficient material per a bastir tota la feina de restauració que tenen pendent? El cronista no té ni idea i només especula. Tot i que, si és així, se'ls presenta pel davant una nova feina, que serà la de repartir el volum d'aquelles pedres tan grosses en peces que siguin manipulables fàcilment. El cronista sí que sap que no en disposen, de dinamita, fet que limita el marge de possibilitats a una de sola, que serà la de brandar un mall i fer torns en repartint cops. Però també s'ha de tenir en compte que el cronista pot estar equivocat i la que esmenta no sigui la veritable intenció del grup.
La jornada d'avui ha servit per a testimoniar que les vacances d'aquest dies han tingut un efecte tonificant sobre les seves forces. A les imatges es pot comprovar com han aconseguit moure un roc de la mida d'un antic Seat 600 sense baca, rodes ni para-xocs. Això escita la imaginació del cronista i fa una nova especulació: potser proven a fer un cotxe com els del Pedro i el Pablo dels Picapedra.
Ara mantindran l'audiència patint d'onicofàgia, plens d'exasperant intriga per saber què volen fer aquesta gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada