La barraca del Jaume Martí al quiròfan

En el temps d'esplendor de les vinyes, els rabassaires difícilment patien la caiguda d'un pi a sobre de la seva barraca. Com a risc més greu els hi podia caure un cep contra la paret de pedra de la construcció i, ja us podeu imaginar, la poca destrossa que faria. El camps s'aprofitaven fins al racó més amagat per a fer créixer el vi emmagatzemant dins del raïm, mostrant un paisatge molt diferent al que es veu actualment; era com una galta amb barba de quatre dies, sobre tot entre novembre i gener, quan els pàmpols desertaven rovellats.

Els pedrasequers fan un horari diferent del que solien fer els pagesos rabassaires. Tot i que es posen de bon matí, a vegades no hi són tots o uns marxen abans i altres s'incorporen més tard. El cronista és l'únic membre del grup que pot fer teletreball, la resta no, tots han d'estar a peu d'obra. Tot plegat conforma un maquinària que funciona molt bé i la feina va sortint. De vegades més ràpidament, pel que fa a les urgències, i de vegades més pausadament, com a tònica general.

La represa post-pandèmica resulta un pèl irregular i la barraca del Jaume Martí està entrant dins de la tònica general. Tot i així, es pot dir que el procés de reconstrucció avança y ja s'està conformant el camp estèril, un cop netejada la ferida, y preparant els punts de sutura.

Barraca alliberada

La barraca número 10 ja ha estat alliberada de la soca que li feia la clenxa. Un reduit nombre de pedrasequers, lluitant contra l'atac de nombrosos mosquits enllepolits per la sang fresca que s'oferia, ha participat en la intervenció quirúrgica que ha eliminat aquell element destructor de l'arquitectura rural.

Com es pot veure a les imatges, la construcció ha quedat molt perjudicada i caldrà esmerçar esforços per a restituir-li la imatge prèvia a l'atac vegetal.

Els esportistes de la pedra seca no s'arronsen davant d'aquestes eventualitats provocades pel perpetuum mobile de l'inquieta Natura. De més dificultoses se n'han trobat i en poques jornades de treball, la barraca dedicada al recordat Jaume Martí lluirà esponerosa de nou.

Torna la normalitat

Els pedrasequers comencen a desconfinar-se.

Seguint els protocols de seguretat, establerts en les normes que s'emanen de la fase 2 del desconfinament, un escamot de pedrasequers ha fet una descoberta pel verd amb la intenció de deslliurar de l'abraçada d’un pi la barraca número 10, dedicada a la memòria del company Jaume Martí.



Es desconeixen els motius pels quals l'arbre ha perdut la verticalitat, tot i que el vent és el principal sospitós d'haver col·laborat, però no ha deixat cap evidència. El pi no té enteniment ni capacitat de reacció, motiu que ha provocat que no tingués l'habilitat d’apartar-se en el moment de la seva caiguda. La qüestió és que li ha encertat de ple a la barraca. Vaja, que ha tingut una punteria extraordinària. A les imatges podeu veure la barraca abans i després de l'agressió. En una es veu neta i polida, com la va deixar el grup d'aixecadors de pedres, i en l'altra es veu amb el pi reposant a sobre i la seva estructura molt perjudicada. Un judici ràpid ha condemnat l'arbre agressor al seu desmembrament, sentència que s'ha executat immediatament.