Mimant la barraca 152

Els pedrasequers han continuat amb l’agombolament de la barraca número 152. Tot fa pensar que els aixecadors de pedres traspuen una certa debilitat emotiva per aquesta barraca, sensibilitat a la que es vol afegir el cronista.

És cert que, en l’entorn jurisdiccional d’aquest grup d’esportistes de la pedra seca no se’n troben, de peces com la que ocupa aquest escrit. Una planta rodona que sembla feta amb compàs, un ràfec a mode de serrell lític, una porta ben formada sota una llinda a esquadra i una finestra a joc fan que, junt amb la seva ubicació, sigui un racó de món digne de visitar, a ser possible evitant la massificació. Una nit de lluna plena allà, escoltant el silenci de la Natura, pot aportar una espiritualitat difícil de trobar en altres llocs.

- Escolti! Em pot dir si també aniria bé pels galindons?
- Miri, Heloïsa. Vostè creu en la homeopatia?
- Home! És clar, com tothom.
- Doncs en aquest cas segur que li anirà bé pels galindons. Ara! Ha de tenir fe, molta fe.