La barraca del torrent de Sant Antoni va recuperant la forma que se suposa havia tingut, abans del seu esfondrament. Encastada a un marge, presentant una planta interior de capella i aixecada amb còdols. També s'han de tenir nassos per a fer una barraca arrenglerant còdols però, a falta d'altra tipus de pedra, l'habilitat humana és capaç d'escometre aquests reptes i de més complicats encara. Per altra banda, cal tenir en compte la tossuderia dels pedrasequers, qualitat que els defineix i els ha permès aconseguir fites espectaculars.
L'obertura de la porta ja es troba més o menys enllestida, exhibint uns muntants ben arrenglerats. Ara caldrà trobar un còdol prou gran per a adjudicar-li la molt responsable tasca de fer de llinda, tot i que és d'esperar que es presenti voluntària alguna pedra planxada, que facilitarà un pèl la tasca de restauració de la barraca. També caldrà veure com es construeix una cúpula de còdols, quan ja és dificultós fer-la amb d'altres pedres que no roden. Ells, que són previsors, ja han recol·lectat pedres més amistoses per a aquesta part de l'obra.
Una tasca addicional, i ensems important, ha estat la de retirar la soca d'una alzina que s'havia instal·lat al davant de la porta. Les plantes presenten aquesta característica, de créixer allà on cau la llavor que germinarà i s'arrelarà inevitablement, sense consciència de les implicacions de la seva presència per al bon trànsit d'altres espècies que no arrelen, que es desplacen. N'hi ha que les esquiven, però l'espècie humana és més contundent i tira pel dret.
La barraca ja té una llinda instal·lada, sobre la que reposen un grapat de còdols irregulars que ofereixen un conjunt, a mode de frontispici, com a empremta personalitzada de la construcció que es restaura. No en trobareu cap d'igual, com passa amb els solcs regirats del tou del dit que identifiquen els humans.
Però no tot es resumeix en apilar pedres. De vegades sorgeixen entrebancs que alenteixen el procés que s'havia programat. Els pedrasequers no segueixen cap PERT del Project de Microsoft, però sí que tenen una certa idea de la marxa del projecte, de les dependències de les diferents tasques i de les fites. L'arrel de l'alzina que s'havia instal·lat a la porta és bastant tossuda i es nega a retirar-se amistosament, motiu pel qual s'ha d'utilitzar la força bruta i, quan aquest incident es troba en procés de solució, apareix una pedra foguera que no hauria de ser allà. Se suposa que els rocs, al contrari que les plantes, no arrelen i creixen sota terra; d'alguna forma, sigui per les forces tectòniques o per l'acció de les mules, es traslladen d'un lloc a un altre i allà s'estan, immutables, fins que algú troba que fan nosa i les ha de treure. Doncs això passa amb aquesta pedra mal ubicada, que s'ha de canviar de lloc i, si no és sencera, serà a base d'esmicolar-la en petits macs fàcilment transportables que, de passada, es poden afegir a la construcció que es restaura.
