Els pedrasequers han tingut avui el seu minut de glòria, minut que ha durat una mitja d'hora, aproximadament, entre parlaments, fotografies i el pica-pica gaudit més tard.
Aprofitant l'embranzida dels actes de la Festa Major de la població, la barraca de Castellar, situada a la rotonda de las rondes de Tramuntana i Llevant, ha estat beneïda amb la presència de les màximes autoritats locals, així com els representats del Centre d'Estudis de Castellar i del Centre Excursionista de Castellar. Tanmateix, el mossèn de la Catedral del Vallès també ha procedit a fer la seva part, llençat a l'aire una benedicció seca a la que s'atribueix el mateix efecte que les mullades.
El dia era propici per a la cerimònia, que s'ha portat a terme sota la protectora ombra dels arbres situats a un dels laterals de la rotonda, allà on han estat col·locades, a mode de bancs, unes pedres defectuoses de la construcció de l'església. La megafonia allà instal·lada ha permès escampar els parlaments que han estat aplaudits pels assistents a l'acte, tots ells lloant la capacitat de treball del grup d'aixecadors de pedres i fent referència a l'època vitivinícola de la població. Un cop finalitzada la part avorrida, ha hagut un intercanvi d'objectes de record entre les autoritats i els membres del grup responsable de l'obra, donant pas posteriorment a una sessió fotogràfica i a la degustació del pica-pica que feia estona que es covava al sol.
Ha estat suficientment demostrat que els pedrasequers treballen per amor a l'art, no cal justificar-ho, però actes com el d'avui contribueixen a augmentar la càrrega d'entusiasme dels seus membres, tot i que la ratafia també juga un paper important en aquest èxtasi emocional. Dimarts vinent, ells seguiran pujant pedres amagats en un racó de bosc sense testimonis, reconstruint una barraca que, properament, també tindrà el seu minut de glòria.
El cronista opina que la porta ha quedat un xic petita i estreta, reduïda a la mínima expressió, amb l'aparença d'haver agafat, per a fer de motllo, els més petit dels pedrasequers i haver-lo folrat de pedres pet tots dos costats. El cas és que, els antics que van inventar en aquests tipus de construcció, ja la feien petita la porta, amb la intenció de reduir la quantitat de fred a l'hivern i de calor a l'estiu que es pogués escolar cap a l'interior de la barraca, mantenint una certa confortabilitat per a les becaines del pagès. Per altra banda, tampoc se'n veien gaires de pagesos grassos en aquella època, més aviat es passejaven pel món lluint un tipus magre, com de passar gana i treballar molt.
