A pas de bou s’hi arriba prou

El dia no convidava gaire a sortir de barraques. La combinació del fred i un cel curull de boires (vessaven pertot arreu) apuntaven a un ambient desagradable en mig del bosc. Tot i així, un petit grup de pedrasequers més valents, que no estaven afectats per compres compulsives de Nadal, refredats o visites mèdiques, ha enfilat el camí que mena cap a la barraca 103, per tal de posar algunes pedres més a la corona que té formada al capdamunt.

No s’ha avançat gaire en el tancament de la barraca, i més tenint en compte la retirada precipitada i forçosa per causa de la pluja que els ha caigut al damunt i que ha xopat la pedra, tot i que ja havien celebrat la important i principal tasca de cada jornada: la litúrgia de l’esmorzar.

Només queda un dimarts abans del canvi d’any, però això no és prou motiu com per a posar-se a córrer. No dubteu que, si la barraca no s’acaba aquest any, s’acabarà l’any vinent, pedra a pedra.

Una llinda de primera classe

Algunes de les tasques que requereixen les construccions de l’interès dels pedrasequers necessiten afinar-se bé, fet que pot alentir el procés de restauració en termes del temps mesurat des del punt de vista humà, esguardat des del punt de vista de la duració de la barraca ja és una altra cosa.


Tot l’embalum de pedres que es mouen per a muntar la construcció no seria res sense una llinda adequada. El procediment és el següent: es localitza la peça, s’apropa a la barraca i, una vegada equilibrats els muntants de la porta, s’hissa fins al lloc que li pertoca. Un cop s’arriba a aquest punt, es pot considerar que la barraca està quasi feta, el més feixuc és trobar la pedra que sempre falta per a tancar la volta.

En la construcció que els ocupa, ha estat localitzada una llinda sospitosa de no ser una pedra verge, pels caires tan treballats que presenta, però això no ha de preocupar ni ser motiu de befa, ja que ha estat trobada allà, tirada a terra sense que ningú parés atenció en aquell roc fins que van arribar els pedrasequers, per a donar-li una oportunitat de lluir-se com un arquitrau grec.

Les seves dimensions i el seu pes són arguments de ídem com per a aplicar-hi elements que ajudin al seu transport, i també a contrarestar la força de la gravetat. Les eines principals del matí han estat els torrons i el moscatell amb el que s’han regalat el aixecadors de pedres, la resta ha vingut adés tota rodada, així s’ha tibat d’ella amb un vehicle sondrollant pels camins, ha estat muntat el providencial ternal, ha estat hissada la llinda enjòlit fins al lloc que li pertoca, ha estat desmuntat el ternal i, tot seguit, han tocat dotze campanades a la torre de l’església.

Fi de la jornada, no se'n pot demanar res més.

Jornada d'obrir camins

La jornada d’avui ha estat marcada per la rebel·lia dels pedrasequers que, en lloc de celebrar assenyadament el Dia de la Constitució, com qualsevol cristià penitent, n’han fet cas omís i han anat a treballar com és habitual cada dimarts i, per a més inri, sense compensació de jornada. La major part d’ells cobra de l’estat, fet que podria ser motiu per a considerar-los funcionaris passius i susceptibles de rebre una severa sanció penal i/o administrativa. El cronista ja està preparant coques de llardons farcides amb una llima sorda per a portar-los-hi quan els fiquin a la trena.

La tasca que han portat a terme ha estat la de netejar el segon circuit que es descriu a l’enllaç següent: http://grpsc2.blogspot.com.es/p/itineraris.html, que uneix un grapat de construccions en pedra seca pel marge dret del Torrent de Canyelles. Han hagut de barallar-se amb arbres caiguts, asclar branques que han quedat pel mig i enredar-se amb els arítjols i les gatoses que han multiplicat el seu número gràcies a la bonança i a la llum del Sol, que cau de ple ara sense les capçades que feien ombra.

 Pot ser Déu ha volgut castigar el seu mal comportament omplint d’esgarrinxades les seves cames pecadores, fent-los tornar sollats i retuts.