La barraca 103 avança poc a poc

La construcció que s'està restaurant presenta alguns problemes que els pedrasequers han de resoldre amb una certa dignitat. Posen en joc el seu prestigi, el seu urc!

La primera urgència amb la que es troben és identificar una llinda adequada. S'especula que la peça original es va trencar, possible causa de l'enfonsament del sostre de la barraca. Adesiara es trenquen aquestes peces i s'esvaeix la seva funció, motiu pel qual s'ha de trobar un element que la substitueixi. Ja apareixerà!

La segona urgència és la ja inveterada mancança de pedra. On són les pedres que formaven part d’aquesta construcció? Pot ser els constructors originals eren més baixets i no necessitaven tanta alçada. El cas és que es necessita pedra i, si hi ha sort, que sigui ampla de mides per tal de tancar la volta sense botir-la massa.

A l'hora adequada i lluint un posat sadoll, els aixecadors de pedres abandonen la construcció amb la intenció de deixar-se gronxar per les delícies del repòs.

La barraca 103 ja ha sortit de la UCI

Algunes de les barraques trobades es poden considerar com malalts greus que necessiten atencions especials, construccions que requereixen unes cures precises i meticuloses per a fer-les sortir de l'estat que equidista entre la recuperació i la desaparició definitiva. Com a qualsevol operació quirúrgica, el primer que s'ha de fer és conformar un camp estèril al voltant de la zona que s'ha d’intervenir.

En el cas d’aquesta barraca, ha calgut netejar de llentiscles, arboços, arítjols i d'altres elements vegetals vius o en putrefacció que barraven l'accés al malmès amuntegament de pedres, després s'ha retirar tota la pedra y terra que no es mantenia en equilibri, conservant i consolidant aquelles parts que havien aguantat dretes. Una part del grup ha destinat els seus esforços a netejar el camí d'accés i construir uns esglaons amb troncs de fusta fent de mamperlà. Un cop fetes aquestes tasques prèvies i estabilitzat l'interior de la paret de mà dreta, les pedres han començat a pujar per tot el contorn i els muntants de la porta, tasques que han estat interrompudes cap a dos quarts d’una, quan un dels pedrasequers ha donat l'ordre de plegar, que no tot s'ha de fer en un sol dia.

Definitivament, la barraca 103, o "d'en Ramon Suades" ha sortir de la UCI amb bon pronòstic.

De la 107 a la 103, passant per la 129

La 129

En la jornada d’avui, pot ser per la fresqueta que queia del cel al camp, s’ha fet una tasca itinerant, passant primer per la barraca finalitzada en el decurs de la jornada anterior, la 107 d’en Lluís Vila, amb motiu de recuperar les eines allà emmagatzemades. La següent parada ha estat a la barraca 129 o “de l’Ernest” que, pel seu bon estat en el moment de la troballa, només necessitava unes quantes paletades de terra a sobre i tatuar-li el número corresponent a la pedra de la porta.

Finalment, els pedrasequers han adreçat les seves passes cap a la barraca número 103 o “d’en Ramon Suades” on, abans de començar les feixugues tasques que necessita aquesta ròssa, s’ha procedit a celebrar la reparadora cerimònia de l’esmorzar.

La 103

També la 103

El temps, en la seva relativitat, ha passat en un sospir amb tantes anades amunt i avall, fet que confirma la teoria de l’Einstein aplicada a la pedra seca, quan deia que si et dispares a la velocitat de la llum fins a l’Alfa Centauri i tornes, que serien prop de 9 anys de viatge, quan arribes ja són totes les barraques fetes i, pot ser, els barracaires serien uns altres.