La feixuga tasca
de reconstruir barraques no s'acaba en el moment de la celebració, quan s'ha
posat el caramell a lloc i s'ha procedit a plantar els lliris que han de
proporcionar unes arrels que no deixin marxar la terra del sostre. Aquella
barraca, en el decurs del temps, requerirà les atencions dels abnegats
aixecadors de pedres en alguna ocasió de la seva història, a mode de
manteniment de la seva estructura exposada a les inclemències del temps i dels
passavolants irreverents.
 |
| Despedregament |
Això ho tenen
assumit els membres del grup de barracaires, el fet de que l'obra mai es pot
donar per acabada. Assumint el paper de Sísifo en la seva condemna eterna de
pujar la pedra constantment, el grup, com un sol individu, és conscient de que
hi haurà pedres que s'han d'aixecar una vegada i una altra, sense fi i sense
descans, encara que sempre fent una petita aturada per l'inqüestionable
esmorzar.
 |
| Pit-roig |
La barraca número
4, altrament dita "del Despedregament", presentava una fissura a la
llinda que feia témer per una possible fallada de la seva resistència, que
portaria al enfonsament de tota l'estructura que té a sobre. Els membres del
grup han optat per construir un nou muntant que suporti el pes d'aquesta
important peça de la construcció, tot deixant l'entrada un pèl més estreta.
Aquesta operació
quirúrgica ha estat bastant ràpida, producte de l'experiència acumulada en
operacions d'urgència en les que ja han intervingut el doctes membres del grup.
Això ha permès dedicar el temps escadusser en fer un arreplegament de pedra quin
destí serà la reconstrucció de la barraca número 36, altrament dita "del
Pit-roig" , operació que ja és un clàssic en el manual del bon barracaire
(sense pedres no n'hi ha barraca, és clar!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada