dimarts, 25 de març de 2014

Tornant a la pedra seca

La feixuga tasca de reconstruir barraques no s'acaba en el moment de la celebració, quan s'ha posat el caramell a lloc i s'ha procedit a plantar els lliris que han de proporcionar unes arrels que no deixin marxar la terra del sostre. Aquella barraca, en el decurs del temps, requerirà les atencions dels abnegats aixecadors de pedres en alguna ocasió de la seva història, a mode de manteniment de la seva estructura exposada a les inclemències del temps i dels passavolants irreverents.

Despedregament
Això ho tenen assumit els membres del grup de barracaires, el fet de que l'obra mai es pot donar per acabada. Assumint el paper de Sísifo en la seva condemna eterna de pujar la pedra constantment, el grup, com un sol individu, és conscient de que hi haurà pedres que s'han d'aixecar una vegada i una altra, sense fi i sense descans, encara que sempre fent una petita aturada per l'inqüestionable esmorzar.

Pit-roig
La barraca número 4, altrament dita "del Despedregament", presentava una fissura a la llinda que feia témer per una possible fallada de la seva resistència, que portaria al enfonsament de tota l'estructura que té a sobre. Els membres del grup han optat per construir un nou muntant que suporti el pes d'aquesta important peça de la construcció, tot deixant l'entrada un pèl més estreta.

Aquesta operació quirúrgica ha estat bastant ràpida, producte de l'experiència acumulada en operacions d'urgència en les que ja han intervingut el doctes membres del grup. Això ha permès dedicar el temps escadusser en fer un arreplegament de pedra quin destí serà la reconstrucció de la barraca número 36, altrament dita "del Pit-roig" , operació que ja és un clàssic en el manual del bon barracaire (sense pedres no n'hi ha barraca, és clar!).


  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada