Pedracalçotada

Un pessebre

El grup de la pedra seca té vincles molt estrets amb el pessebirtes de la població, de fet comparteixen membres que es dediquen tant a construir estructures en miniatura de pedra simulada, com a la més feixuga, però no intensa, tasca d'apilar pedres d'una mida més contundent.

Aprofitant aquesta avinentesa, tota la colla va decidir trobar-se en un contuberni pedra - gastronòmic per tal de posar en sincronia les seves idees i els seus projectes. I què més oportú que una calçotada cultural, en la que es barregen les delícies gastronòmiques del país amb unes bones converses en les que es posa de cap per baix tot l'establishment, i s'arriba a conclusions inversemblant que donarien resposta a tots el problemes de la societat actual, fins i tot a la qüestió inevitable del dret a decidir i la independència.

En plena feina

El calçot ha d'estar ben cuit, ni cremat ni cru. La botifarra, sigui blanca o negre, sense qüestions xenòfobes pel mig, ha de romandre sucosa, junt amb la cansalada que lubrica el conducte de la deglució per a donar pas a les seques suaus que volen fugir del joiós meteorisme (quina diversió d'allò més escatològica).

Els membres del grup, immersos en la seva inveterada iconoclàstia i anarquia organitzativa, s'han convocat a una hora concreta a la seu dels pessebristes, que disposen d'unes instal·lacions que permeten muntar una bona fogata on cremar els calçots i una llar de foc on cuinar la carn (no confondre amb la dels pecats capitals). Aquesta combinació dóna uns resultats d'allò més confortables conjuntant el gaudi de l'esperit i la gula, plaers mundans que, combinats, multipliquen els seus efectes terapèutics de l'ànima.

Crema calçot!

Per una banda, uns preparen el foc exterior per a coure les cebes que encara no han arribat. Uns altres encenen la llar de foc on es rostiran les botifarres multiracials i la cansalada, vitualles que encara estan viatjant. Altres participants paren  taula per a la cerimònia i compten les cadires (cap cul sense seient) per tal de que les viandes trobin el seu lloc en accedir al cerimoniós acte de fe en la litúrgia de la pedra seca al pessebre.

- On éreu? - Són rebuts els que porten la teca.

- Home!! Havíem d'esperar que obrissin per comprar tot el fato - S'excusen els que venen carregats de borses plenes.

Un cop són cuits els calçots i la carn, tota la tropa s'arrauleix al voltant de la taula nupcial, envoltada per les meravelloses obres dels pessebristes locals que atorguen un càlid ambient on es combina la creativitat manual amb la manual cordialitat que proporciona el gaudi de la camaraderia dels pedrasebristes (toma neologisme!!) que comparteixen àpat i entusiasme.

Gaudint

Cal fer esment de la salsa, la inqüestionable salsa de la Conxita, companya del Josep Llinares, que ha donat un punt d'èxtasi, un toc poètic a la prosaica ceba cuita, que es consumia com a suport per a traslladar tan deliciós elixir al paladar del comensal. Moltes gràcies Conxita!  

El final és sempre el mateix: tots més contents i més amics que una estona abans; amb noves confidències i noves aliances per als projectes que es troben en  l'horitzó proper.