La llinda està ubicada

La barraca llueix més amb la llinda col·locada al seu lloc. Aquesta és una fita important en el procés de construcció d'una barraca, marcant l'inici de les voltes que aniran definint la cúpula. 

La pedrota grossa ha estat moguda, una altra fita que ha de ser valorada per la quantitat d'energia que requereix el trasllat del pes que té la peça. 

Els pedrasequers estan contents perquè van de celebració en celebració. En el decurs de la jornada anterior van ser visitats per una tropa que transportava llaminadures i cava. En aquesta jornada s'ha celebrat San Jaume també amb coca i cava. Al cronista li venen ganes de deixar-se caure pel camp de treball, a veure si pesca alguna.

Poc a poc, es va aixecant

El bloc de pedra que vol ser taula talaiòtica ja es troba aixecat un pam de terra. Quants pams més caldrà pujar-lo per a que faci la seva funció? Tot dependrà d'allò que es vulgui posar entre aquest roc i el terra. 

En canvi, la barraca va agafant forma i aviat es començarà a perfilar la coberta. 

Això d'haver constituït un grup “multitasking” és tot un progrés de grans dimensions. Millor encara que els processadors dels ordinadors, que en realitat no ho són, ja que la seva multitasca es basa que el processador assigna una quantitat de temps a cada tasca i, com que és molt ràpid, dóna la sensació de que fa varies tasques simultàniament, però en el cas dels pedrasequers és totalment efectiva: uns fan barraca, altres pensen en taules i altres s'ho miren i critiquen. 

Però la temperatura ambient no és cap obstacle per a mantenir el ritme de treball. Aquest dimarts, que havia estat designat com el més calorós de la setmana, ha vist passar la tropa com aquell que va a l'oficina a gaudir amb aire condicionat.

Diversificació de tasques

La tropa està dividida en dues seccions. Una dedica més temps a la construcció de la barraca de pedra seca i l'altra a l'aixecament de la taula.

La barraca avança a una velocitat més gran que la taula, tot i haver de moure moltes més pedres per a la seva construcció. 

De moment, els responsables de la taula gasten més temps en pensar que en fer. Això no és cap mena de menyspreu, ans al contrari, és allò que cal fer abans de moure les forces requerides adequadament per a tan agosarada aventura.

 

Pedres grosses i petites

Es perfila la nova barraca allà on haurà de romandre pels segles dels segles, així com ja llueix la gran pedra desenterrada del seu repòs que serà el maldecap dels pedrasequers en el decurs de les jornades que han de venir. 

El cronista és partidari de suggerir unes vacances que serveixin per a fer reposar la carcanada i esbandir les boires del cap. Ara vindran uns dies de caloreta i no és qüestió d'exposar-se a la violència de l'astre del dia.

 

Tot es mou sota el Sol

Els pedrasquers són com les sargantanes: L’escalfor del Sol els esperona per a moure’s amb més agilitat, més força i amb la ment més il·luminada. 

Les tasques han estat variades. Per una banda s’ha fet prospecció per a cercar les pedres que hauran de conformar la taula talaiòtica, construcció típica i exclusiva de Menorca, i per una altra banda ha estat delimitat l’espai on s’ubica la barraca que es restaurarà. 

L’activitat dels pedrasequers en el decurs d’aquesta jornada ha coincidit amb dos fets que van ser d’una certa transcendència, com ara la caiguda de la borsa de Nova York l’any 1893 i, el que és més important, la sortida de fàbrica del primer 600 l’any 1957. 

Pe altra banda, i potser just en aquells moments en els quals els aixecadors de pedra panteixaven i suaven sota la xardor del Sol, l’inigualable Carmen Sevilla va far la seva darrera panteixada. D.E.P.

Jornada de transició

El dia d'avui, sant Gobano de Laon i d'altres màrtirs, ha esta dedicat a l'arranjament de la zona del menhir i a la recollida de material i d'eines. 

Però això no s'acaba aquí. El projecte continua i els pedrasequers tornaran a sorprendre l'audiència amb les novetat que preparen allà mateix. 

Aquest mateix dia en el qual els pedrasequers remenaven estris, però de 1909, va néixer Errol Flynn a Austràlia, famós actor de cinema que no va saber pair bé la fama. I, també el mateix dia d'uns quants anys més tard, el 1940 va néixer Josep Maria Benet i Jornet a Barcelona, persona que potser va deixar una empremta més nostrada. No són els únics que van fer el primer sanglot aquell dia, però al cronista li ha cridat l'atenció aquest parell.

   

El dolmen es dóna per acabat

Ja s'ha acabat l'obra dictada per la megalomania. Doncs ara, al costat del menhir hi trobareu un dolmen. Si algú dubtava de la capacitat d'aquesta tropa estava equivocat. Això els ha esperonat i ja parlen de construir una piràmide a imitació de la d'en Keops. Caldrà, però, trobar on assentar-la. 

El mestre que el 1917 feia en aquelles contrades d'entrenador de cervells novells, ara ja podrà reposar. La seva lliçó de cloenda va tenir un caire rebel. Va fer una dissertació als seus alumnes sobre la poesia d'Antonio Machado qui, aquell any, va publicar la primera edició de les seves Poesías completas. I els va llegir el poema Por tierras de España, que comença dient: “El hombre de estos campos que incencia los pinares/y su despojo aguarda como botín de guerra,/antaño hubo raído los negros encinares,/talado los robustos rebledos de la sierra.”