Doncs no era la 158, era la 97, apa!

El cronista no havia estat convenientment assessorat i ha comès l'error d'identificar malament les barraques. Arriba el moment de rectificar i posar ordre en la numeració i els noms de les construccions malament assenyalades.

Definitivament, la barraca en la qual s'està treballant ara està identificada amb el número 97, amb el nom de Xavi Albarrán. La que té el número 158 correspon a l’Albert Esparza.

La jornada s’ha desenvolupat en un ambient de molta calor, motiu que ha portat els pedrasequers a prendre la decisió de plegar abans d’hora. El capatàs no ha posat cap problema i la tropa ha enfilat el camí de tornada aprofitant l'ombra de les capçades.

Quant a la construcció, la fita principal és que s’ha instal·lat la llinda amb el concurs de tots els braços que eren capaços d'encabir-se sota el perímetre de la pedra en qüestió. La propera jornada ja es veurà com avança el tema i si també fa molta calor, doncs aigua i a plegar d’hora.

És la 158

Ara ja es troba classificada, la barraca. Ha estat guardonada amb el número 158 i de cognoms es coneixerà com la d’en Xavi Barragán.

El treballs del dia han seguit la rutina del restaurador de barraques de pedra seca, és a dir: buidar el contingut i refer les parets. Més endavant s'hauran d'escometre les tasques de construcció de la corresponent cúpula, que serà ornamentada amb esponerosos lliris sobre una capa de prosaica terra.

La nova barraca té tota l'atenció

La jornada ha estat distreta. Les tasques principals han estat la de netejar el camí d'accés i les parets interiors de la barraca.

Aquestes tasques incorporen un component d'arqueologia de pagès, fet que comporta l'aparició d'objectes que van quedar allà abandonats abans de caure el sostre a sobre. Normalment són peces de poc o nul valor, com ha estat el cas. S’ha trobat un dall i un ganxo, peces de les quals el corresponsal gràfic no ha aportat imatges.

El cronista no ha estat informat encara de les dades d'afiliació de la barraca, motiu pel qual no pot aportar-les.

Restauració d'una nova troballa

Desprès de les digressions artístiques, els pedrasequers han tornat a tocar pedra i, en aquest cas, també totxo.

Una nova troballa ha engrescar el grup per a restaurar una construcció híbrida, ja que presentava uns muntants d'obra que aguantaven la llinda. Ells, que són molt polits i poc iconoclastes, han fet un pensament ontològic sobre què és aquella construcció i han decidit tornar als orígens enderrocant la part neoclàssica per a refer-la ortodoxament. El dia ha estat un pèl juganer. Ha començat amb una mica de fred desprès ha plogut roina i, finalment, han sentit les pessigades del sol quan treia el cap entre els núvols.

Quan el cronista tingui noticia del nom i el número que li correspon a la nova construcció, farà pública aquesta informació.

Una rosa molt ufanosa

S’ha optat pel colo groc per a pintar allò que quedava de la rosa dels vents i ha quedat molt bé. Ara sí que es pot dir que l'execució de l'obra ha finalitzat.

Els artistes han omplert l'objectiu de la càmera per a obtenir la imatge que farà de testimoni de la seva gesta. Les futures generacions no necessitaran el mòbil per a que la intel·ligència artificial els indiqui des d’on bufa el vent, sempre i qual bufi, és clar.

La rosa dels vents mig maquillada

L'estructura de la rosa dels vents ja està finalitzada. Ara s'està procedint al tunejat.

S’ha fet la instal·lació dels rètols que apunten cap als vents que toquen i s’ha iniciat el pintat de les formes geomètriques que engalanen la construcció. De moment s’ha pintat una part de color verd, ara està en discussió el color que s'aplicarà a la resta. Uns deien fer-ho de color blanc, però blanc i verd és el color del Real Betis Balonpié i no acaba de quadrar. El color rosa també ha quedat descartat, no se sap el perquè.

La mistela, un cafè amanit i unes galetes de xocolata han creat un ambient amigable i s'ha optat per no discutir més sobre colors.

El moai s’ho mira amb cara de no entendre res del que allà està passant, tot i que la seva hieràtica cara mai mostra emocions.

No us perdeu el següent capítol per a esbrinat la solució adoptada.

La Rosa dels Vents ja marcarà el mestral, quan bufi.

La Rosa dels Vents ja marca la procedència aèria del mestral, tot i que no bufava en el moment de la instal·lació, però quan ho faci ja es podrà identificar aquell l'aire que ve del nord-oest, com els vikings.

El grup s’ho ha passat d'allò més bé fent pastetes amb morter, obra necessària per a instal·lar un anell de pedres al voltant del roc esculpit.

La feina encara no s’ha acabat. Els pedrasequers-artistes-paletes es convoquen per a dedicar una altra sessió, com a mínim, que permeti deixar enllestida aquella guia del zèfir.

Presentació dels itineraris de pedra seca i patrimoni

Dijous 9 d'abril, a les 19 hores a la seu de la nostra entitat, es farà la presentació de 17 itineraris de pedra seca i patrimoni dins del terme de Castellar del Vallès.
Aquest itineraris permetran accedir al seu mapa en Google Maps, la ruta en format GPX, la llista dels elements que es poden trobar seguit la ruta i les seves imatges disponibles.

Trobant el nord perdut

Aviat, quan aneu a la zona megalítica, us podreu orientar sense brúixola. Els pedrasequers han començat la instal·lació d'una rosa dels vents, que serà esculpida sobre una pedra plana prop del menhir.

A partir d'aquell moment, quan sentiu que heu perdut el nord, podreu anar allà a recuperar-ho i us estalviareu els honoraris d'un psicòleg. Però, compte! Si bufa de tramuntana, millor que hi aneu un altre dia, si pot ser que bufi de marinada a mig matí: un vent suau i fresquet que desenterboleixi el cap.

Més fusta

El cronista hauria d'escriure sobre pedra seca, però el material gràfic del que disposa és només referent a soques tallades a rodanxes i branques escampades pertot arreu.

Per la zona megalítica s'escampa una aroma a benzina cremada que pot enterbolir els sentits. De fet, el que fuma ja no s'encén les cigarretes, amb el fum de les motoserres en té prou.

La gran quantitat d'arbres caiguts fa encongir l'ànima. El bosc s’ha convertit en un immens cementiri vegetal i els pedrasequers trossegen els cadàvers en bocins que quedaran allà escampats sense pena ni glòria. Però comte, si arribat l'estiu a Zeus li ve en gana deixar caure per allà un dels seus llamps, s'obriran les portes de l'infern, Hades escamparà el seu alè pel món i el moai maquillat no podrà fer res més que rostir-se.

Fusters esteticistes

Segueixen les tasques de neteja a la zona megalítica i els seus accessos, tot i que la serra mecànica té una cadena amb càries i requereix l'acció d'un professional.

La fusta acumulada és molt gran, com per a construir un vaixell de tres pals i tornar a descobrir América.

S’ha aprofitat per a maquillar el moai palplantat, al qual li havien marxat les tonalitats més càlides i se li començaven a fer arrugues al cutis.

Més fusta que pedra

La zona megalítica ha rebut la visita dels pedrasequers.

Les passades ventades han fet caure un bon grapat de pins i cal netejar aquell entorn. 

La versatilitat dels membres de la patrulla fa que, en cas de necessitat, també facin de llenyataires serra en mà.

Neteja de la barraca 19 i les Fonts Altes

Les tasques de neteja continuen endavant. En aquesta ocasió li ha tocat el torn a la barraca número 19, coneguda com “Del gravadet” i situada al marge esquerre del torrent de Canyelles, sobre la pedrera del Centè.

L’equip, aprofitant la pausa de les pluges i format per dues esquadres sense caporal, ha fet la seva feina molt exhaustivament i, després del campestre esmorzar, encara ha tingut temps de desbrossar el rètol que anuncia les Fonts Altes.