Refent parets als horts d'en Brunet

El pedrasequers s'engresquen en unes feines que, de vegades, ultrapassen la merament pròpia de remenar pedra pelada.

En el decurs de la jornada, l'objectiu ha estat la reconstrucció d’un mur de pedra seda ubicat als horts d’en Brunet, que havia patit una esllavissada producte del temporal de passat pluja. La major part de la pedra caiguda havia anat a parar a un altre hort, perjudicant una canalització d'aigua que ha estat alliberada i protegida.

S’ha consolidat la base del mur caigut amb pedres de mida més gran, fet que ha permès anar pujant amb pedra d'altres magnituds, part de les quals ha estat importada d'altres indrets, ja que molta de la original eren còdols de difícil col·locació.

Feia fred i es treballava a l'ombra, però això no ha estat motiu d'ensopiment de la tropa. Ràpidament s'agafa bona temperatura corporal aixecant pedres i criticant al govern.

La Font de Montjuïc ha estat netejada

La barraca número 33 té assignat el nom de “Font de Montjuïc”, topònim que el cronista no sap a què fa referència en aquest context, perquè aquesta barraca no tira aigua al cel ni tampoc disposa de la lluminària de la seva font homònima de Barcelona.

Sigui amb aigua o sense, però amb la llum de l’astre rei, els pedrasequers han dedicat la jornada a netejar l’entorn d’aquesta barraca.

El torn de la barraca número 21

La baraca número 21 o “dels Bombers”, situada al marge esquerre del torrent de Canyelles, presentava un enderroc total en el moment de la seva troballa i va ser restaurada amb data de finalització el 30 d’agost de 2010.

S’ha procedit a la neteja del seu entorn per part dels entusiastes i metòdics pedrasequers.

Neteja de la barraca 19 o "del Gravadet"

La restauració d’aquesta barraca va finalitzar el 8/10/2007, ara fa 18 anys. És una bonica construcció recolzada sobre una gran pedra i està equipada amb una espectacular llinda.

La Natura té la inveterada tendència d’escampar arreu la seva golafre tendència d’ocupar espais allà on es pot instal·lar. I així ha estat en l’entorn d’aquesta construcció, on havien crescut bardisses de tota mena. Els pedrasequers han procedit a estassar tot allò que feia nosa i han deixat l’entorn llest per a passar revista.

Matí ben aprofitat

El mur de la barraca número 45 ja ha estat restaurat, així com feta la neteja de l’entorn, que llueix esplendorosament.

El pedrasequers encara tenien temps i han anat a rescatar la barraca número 47, o del "Camí de Can Borrell", que estava segrestada per les bardisses crescudes anàrquicament.

Intervenció a la barraca número 45

La barraca número 45, o “Del Forn de Calç de l'Arús”, es troba a tocar del dit forn.

Aquesta barraca s'ubica al marge esquerra del riu Ripoll, dins dels límits de la finca de Can Borrell. Té dues peculiaritats, a saber: Una llinda inclinada i, a l'interior, una cúpula en arc gòtic amb pedra de tancament.

El pedrasequers han procedit a netejar tot allò que tenia necessitat de ser netejat, principalment l’interior del forn on havien crescut moltes bardisses.

Més tasques de neteja

L'agraciada de la jornada d'avui ha estat la barraca número 90, dedicada a en Josep Sors.

S’ha procedit a la neteja de l'entorn eliminant les bardisses i reubicant alguna pedra que s'havia mogut del seu lloc.

També s’ha aprofitat per a fer un cop d'ull a la barraca número 45 situada dins dels límits de Can Borrel, altrament coneguda com a “Forn de calç de l'Arús”, necessitada d'un entat de cara que li serà dispensat properament.

Tasques de manteniment

Les barraques de pedra seca es troben inserides en un entorn viu que, per acció de la climatologia, modifica la seva fisonomia. Les bardisses que creixen plenes de sol i pluja, les soques mortes que són abatudes pel vent i algunes bestioles que graten sense parar atenció provoquen un desgavell de camins i construccions que requereix l'atenció dels pedrasequers.

La jornada ha estat dedicada a l'arranjament de l'entorn de la barraca número 20 i a la reconstrucció d'algun marge.

En el decurs de les properes jornades, està previst fer una repassada dels camins, senders i viaranys que condueixen a les barraques més perjudicades, amb la intenció de retirar els obstacles que fan incòmode l'accés.

Barraca número 20. Neteges i arranjaments

La barraca número 20, altrament coneguda com “dels Casots”, estava gelosa per l'atenció que dediquen els pedrasequers a les altres construccions. Es trobava amb la necessitat de sentir les seves mans acaronant les pedres que la mantenen en peus. Una neteja de cara i tornar al seu lloc alguns rocs que han tingut intencions emancipadores, han estat les tasques principals.

Aquesta barraca, restaurada el 2008, és de les poques del catàleg que han estat dotades d'una llinda construïda en arc ametllat i amb una planta interior en forma el·líptica.

El grupet s’ho ha passat d'allò més bé, com sempre, i han tornat a casa cofois per la feina feta.

Estem de vacances

 

Estem de vacances!

Tasques de neteja

El dia 7 de febrer de 1999 es va fer la inauguració de la recuperada font del Paraire, situada sota les Roques d’Aguilar. La seva recuperació es va portar a terme gràcies a les tasques d’un grup del Centre Excursionista de Castellar integrat per socis que, hores d’ara, alguns ja es troben a la memòria, entre el quals hi eren F. Guasch, V. Gandia, J. Sors i P. Cardona (Butlletí del Centre, número 376 – Abril, 1999).

El cronista reflexiona sobre la necessitat d'arranjar el camí d'accés a les fonts del rodal de la vila, la majoria de les quals només aporta un servei estètic, ja que l'aigua que brolla de tant en tant no és apta pel consum humà. 

L’any 2007 es va redactar el Protocol de protecció sanitària de les fonts naturals. Els objectius del protocol eren els següents, copiats de la pàgina WEB de l'Ajuntament de Castellar del Vallès:

• Conèixer les condicions sanitàries i la qualitat de la seva aigua.
• Redactar un protocol (un més) d’autocontrol i gestió de les fonts naturals dins del municipi.
• Fixar les actuacions de vigilància i control que realitza l’Ajuntament de Castellar del Vallès.
• Informar als usuaris de les fonts de les condicions higièniques i sanitàries de l’aigua.
• Vetllar pel manteniment de l’entorn de les fonts per tal que no alterin la qualitat de les aigües.

En algunes fonts s’exhibeix un rètol que diu “Aigua sense garanties sanitàries”, que el cronista interpreta per “Si hi beus, ja t’apanyaràs amb les conseqüències”.

El camí que mena cap a aquesta font es trobava amb una certa situació selvàtica, fet que requeria una neteja per a poder transitar-hi amb una certa comoditat. Aquest mateix camí permet arribar a la barraca número 83 o “D’en Coma”, restaurada el 12 de desembre de 2017.

Equipament il·lustratiu a les barraques

Els pedrasequers volen il·lustrar els visitants de les barraques.

Per iniciativa del Josep Llinares i amb l’inestimable suport del Jaume Torrens, excel·lent coneixedor dels camins, senders, corriols i racons més amagats de l’entorn de la vila, s’està equipant l’interior de les barraques amb un dossier en el qual s’incorpora la fitxa de la construcció, una petita llibreta i un llapis. Els visitants podran conèixer les dades més rellevants d'aquella barraca i, si ho consideren oportú, escriure alguna nota com a testimoni de la seva visita.

Hey! teacher, leave the kids alone

El mur de pedra seca ha estat restaurat.

Pedra sobre pedra, s'ha assolit l'alçada que tocava per a no desentonar amb les parets més antigues. 

Ara sembla un pegat, però s'espera que aguanti tant de temps, o més, com havia aguantat el tram que va caure.

El cronista hauria fet sonar la música de "El muro" de Pink Floyd mentre es feien les tasques de restauració, però no hi era i ara se la canta ell sol.
We don't need no education

We don't need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teacher, leave the kids alone

   

Un mur caigut

Els murs de pedra seca també són importants i cal cuidar-los.

En detectar que s’ha produït una esllavissada, els pedrasequers s’arromanguen i enfilen les seves passes cap a la zona del sinistre.

Una paret del camí de Canyelles no ha resistit la pressió del temps i ha fet rodolar les seves pedres, que s’han escampat per sobre de la pista transitable. Hores d’ara, el assumpte ha quedat quasi resolt, a l’espera d’una nova intervenció per a acabar-ho d’enllestir.

Reparació finalitzada a la barraca 65

La barraca de l'hort d’en Marcel·lí ja ha recuperat la seva fisonomia. El cronista s'atreveix a dir que ha quedat encara millor que abans de l’accident: ha guanyat en amplitud de paret i en jardineria.

De vegades, els pins trapelles provoquen aquestes situacions i, d'un mal, s'esdevé un avantatge que afavoreix la reorganització del pedregam que s’ha escampat. Tot i això, val més que els pins s'estiguin quiets.