dijous, 14 de maig de 2020

Con las lluvias de abril y el sol de mayo ...

El superb entestament de l'ésser humà mai podrà imposar-se per sobre de la persistent i sàvia Natura. Les religions semítiques han fet creure a l'espècie humana que tota la vida que es mou al seu voltat està al seu servei, fent-los oblidar que ells també en formen part i es troben sotmesos als cicles vitals que imposa la Natura.

La soca de l'alzina de la barraca del Xullo és un exemple viu d'aquest principi. Con la lluvias de abril y el sol de mayo, algunas hojas verdes le han salido al tronc centenari de l'alzina que guita els camins propers.

 El cronista ja va manifestar la seva opinió, que era la de deixar la soca on està plantada i, si es produïa, gaudir del seu reeiximent davant l'adversitat. Continua creient que aquest ésser viu s'ha fet creditor d’una nova oportunitat dins de l'oxímoron de la nova normalitat. Cal observar que, davant de l'assetjament continu i contundent del virus humà, l'alzina es revifa sense necessitat d'UCIS ni d'entubament. És el triomf de la vida per si mateixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada