dimarts, 17 d’abril del 2018

El repte final de la barraca número 43

Afegeix la llegenda
El seguidor o la seguidora d’aquest bloc, gaudint de l’experiència adquirida en l’apassionant món de les construccions de pedra en sec, podrà deduir fàcilment quin problema es presenta quan el diàmetre de la barraca excedeix la mesura estàndard. Efectivament, l’heu encertat: es complica el seu tancament pel sistema d’aproximació, i incita a la fantasia d’inventar-se una columna central que ajudi a sustentar l’embalum de pedra que haurà d’exercir d’un sostre que, addicionalment, servirà de base per a l’acumulació de terra en la que plantar els lliris que guarneixin el roc protector contra les bruixes.
La voluble Fortuna s’ha posat de la part del pedrasequers, ubicant al seu abast unes pedres planes que ajudaran a resoldre el problema físic i geomètric que es planteja. La previsió és que el sostre faci ombra en el decurs de la propera jornada. Però aquestes previsions són com las de l’oratge, que es poden confirmar o no, en funció dels esdeveniments que cavalquen a lloms del temps.

Addicionalment, la secció de jardineria (autònoma en la seva direcció de projecte i realització d’obra) s’ocupa de posar ordre entre les bardisses i pins que, de forma anàrquica, havien fer seu el tros d’escorça terrestre que envolta la barraca. Un cop estigui la construcció finalitzada i tot l’entorn enllestit, s’haurà de demanar una nova passada del satèl•lit de Google, per tal d’actualitzar la visió d’ocell d’aquell grapat de geografia, per a millor il•lustració de la resta de la humanitat.

dimarts, 10 d’abril del 2018

De la gravetat

En rebre un cop de poma a la clepsa, en Newton, després de fer un renec en Anglès (ves a saber com és un renec en l'idioma de Shakespeare) i fotre-li una coça a l'atrevit fruit, es va preguntar per què els objectes tenien aquella inveterada tendència a caure verticalment. Després de donar-li moltes voltes, va arribar a la conclusió que: la gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa, fet que va deixar molt clar en la seva obra “Philosophiae Naturalis Principia Mathematica”, ja que encara no existia la wikipedia. Els pedrasequers, que no han patit cap nyanyo sota una pomera, fa molt de temps que van arribar a la mateixa conclusió, afegint un corol·lari a la llei general, que diu: quant més grossa és la pedra, més es posa de manifest la seva atracció pel terra que té dessota.


Una part d'aquest matí l'han passat separant rocs de la seva atracció del sòl, per a dipositar-los després a sobre d'una pila de companys que estaven sotmesos a la mateixa atracció física, fet indispensable per a mantenir-se units i donar forma a la construcció que els ocupa. D'aquesta forma, la pedra ha anat desplaçant-se cap a les parets de la barraca (apropant-se al moment fatal de l'escassetat de pedra), pujant corones ben engalavernades que hauran de finir en un pesat roc en forma de tapadora, base sobre la que es sustentarà el preceptiu caramell i la providencial terra que nodrirà els lliris allà plantats. Però tot això encara haurà d'esperar unes quantes jornades.

La resta del matí, ja cap a migdia, ha estat dedicada a l'aixecament pantagruèlic de mongeta cuita amb cansalada, botifarres de dos colors, xistorra y el vidre que buidava el seu contingut a l'assedegada gola, en perfecta caiguda gravitatòria, en conducte directe cap a la factoria que regenera les energies escampades en la seva lluita contra la mateixa gravetat, en una celebració tardana de sant Josep, a qui ja se li'n fot un pebrot això de la gravetat. Els destil·lats posteriors han obert l'enginy i el do de la paraula entre els membres de la colla i, ja desinhibits, han deixat de sentir els efectes de la gravetat.

Cal fer esment de la magnífica truita d'espàrrecs que va aportar un dels agregats, poc procliu a lluitar contra les forces de la gravetat, qui va dedicar el temps de la primera part de la jornada a la cacera d'aquest esmunyedís turió, reeixint amb un abundós manat que va abastar per a satisfer les expectatives de tota la colla. 

El cronista, partícip d'aquesta segona part de la jornada i notari dels fets, va enriquir el seu lèxic amb el significat de les paraules "bagant" i "boixa".


dimarts, 3 d’abril del 2018

D'aquells precs, aquestes penes.

Els pedrasequers han deixat enrere la dura penitència dels dies passats. El cronista no té notícies de la seva participació en el trànsit dolorós de les comitives a ritme de timbal, portant una espelma encesa a la mà i pregant pel perdó dels pecats dels altres, que de propis segur que no en tenen (els renecs inherents a l’exercici de la professió no pugen al marcador de les faltes). En qualsevol cas, tots aquells esforços hauran estat compensats amb un bon bacallà a la llauna, els dies d'abstinència, i un trinxat de la Cerdanya, amb botifarró i rosta, precedint un bon entrecot passada la prohibició, tot regat amb abundós vi i rematat amb el diví plaer de llepar-se els dits després d'engolir-se, amb golafreria, la corresponent porció de mona.
Abans
Ara

Encara contenint el rotet, els harrijasotzailes locals no han tingut mandra per a presentar-se a la feina, tot mirant-se de refilet les pedres que els esperaven en absolut repòs, a l’expectativa del lloc que li tocaria en sort ocupar a cadascuna d'elles. - Tu aquí, tu allà, sense protestar! - És la voluntat de l’ésser superior, dotat de raó per a discernir el lloc més adequat per a cada peça, que haurà de confiar en les sinèrgies produïdes entre totes per a conformar la pretesa construcció, faltaria més! Seria inimaginable que la meitat de les pedres es manifestessin a favor d'una barraca independent. Arribaria el caos, els plors i el cruixir de dents.

A les imatges adjuntes es pot apreciar com lluïa la barraca, abans de ser desmuntada, i com es perfila la seva reconstrucció. El cronista opina que la porta original era més baixa, motiu pel qual n'hi havien menys rocs acumulats. Ara la porta sembla més alta i, com a conclusió, es consumirà més pedra, part de la qual s’haurà d'importar. Però no us deixeu abaltir per la fosca sensació de desfeta: aquests voluntariosos obrers de la pedra sempre se'n surten.