No tot ha de ser pedra.
El company Josep Linares és un artista de la fusta. Veieu en el seu bloc el que és capaç de fer.
http://josepcastellar.blogspot.com.es/
divendres, 26 d’abril del 2013
dimarts, 16 d’abril del 2013
La restauració de la barraca 124 o "del Joan Barata" ha estat finalitzada
Pot ser no calen
més paraules. Ja havia estat avisat en el comentari anterior i el repte s'ha
afrontat amb un èxit aclaparador.
La construcció ha
quedat prou bé, amb una certa personalitat que la distingeix de les altres
barraques que estan escampades per aquell tros de món. La seva doble llinda és
d'una pulcritud escassament vista, i les línies estilitzades de la seva façana
li donen, fins i tot, un cert aire eròtic. Algú ha fet un comentari de posar
uns llums de neon al sostre, però això fora un gest iconoclàstic massa
exagerat.
Esperem que, a la
propera trobada, el grup es pugui fer el corresponent retrat davant la porta,
com a cloenda d'un nou acte de reconciliació amb el passat.
dimarts, 9 d’abril del 2013
Restauració de la barraca 124 o del Joan Barata
Estat de la troballa |
Al Sot del Guix
es concentra una bona quantitat de construccions de pedra seca que requereixen
un cop de mà, per a continuar uns centenars d'anys més guarnint aquest paisatge
tant estimat.
El grup ha
centrat avui la seva atenció en la barraca número 124, altrament dita del Joan
Barata, que es troba molt a prop de la recentment restaurada barraca número 137
o de la Vidalba.
Carregant estris
i eines, els membres del grup s'han esmunyit entre les bardisses i matolls
que han fet seu aquell terreny. En
arribar al punt on es troba la construcció objecte de les seves atencions,
s'han distribuït estratègicament per a fer cadascú el que li venia en gana.
Allà ja hi era el company barraquer Jordi
Guillemot, de Sant Llorenç Savall, matiner empedreït, que té la emotiva
idea d'immortalitzar els barracaires en una pel·lícula, quin gènere encara està
per decidir: no se sap si serà còmica, dramàtica o de terror.
Treballs de restauració |
La desbrossadora
adquirida recentment s'ha posat en marxa per a trinxar tot el que feia nosa pel
camí, això sí, omplint de soroll aquell espai reservat per al cant dels primaverals
ocells a la recerca de parella per a niar. Calia obrir un camí que unís les
dues barraques esmentades per tal de definir un circuït, per a fer més còmode
la visita a les nombroses construccions que es troben en aquell privilegiat
lloc.
Per altra banda, s'ha
procedit a la selecció de pedres de les parts caigudes de la barraca a
restaurar, la neteja del seu interior i, immediatament, a l'inici de la
reconstrucció de la seva estructura, amb la limitació que dóna el reduït espai
de l'interior d'aquesta peça. Una doble llinda li dóna un aire neoclàssic, com
de barraca irreverent de disseny eclèctic entre refugi de vinya i confessionari.
Així ha quedat avui |
A tres quarts de
deu s'ha procedit a la cerimònia de l'esmorzar, en la que els obrers han
combregat amb entrepans, cerveses i diverses llaminadures, que aporten
l'energia necessària per al reconstituent esport d'aixecar pedres. Després
d'una intensa jornada, s'ha donar per conclòs el treball d'avui, tot encaminant
el que es durà a terme el proper dimarts per a deixar conclosa l'obra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)