La restauració de la 75 progressa

Aprofitant les seves habituals sortides al verd, el cronista ha aprofitat una trepada al puig de la Creu per a, de tornada, fer una visita d'inspecció a l'obra.

Els aixecadors de pedres es trobaven a les acaballes del sagrat temps dedicat a la litúrgia de l'esmorzar, ja amb les energies renovades i xerrant animadament. Tot seguit s'han posta mans a l'obra i han continuat amb les tasques de restauració de la barraca dels espàrrecs (ves a saber d’on li ve aquest nom), uns remenant rocs al davant de la barraca, altres refent parets i altres en actitud contemplativa. 

El cronista ha emmagatzemant unes imatges com a testimoni d'allò que escriu, que són les que podeu veure en aquesta crònica, tot i que ha evitat publicar aquelles que es poden considerar més lúdiques.

Gresca i poca feina

Intenteu esbrinar les diferències entre les imatges de la jornada actual i les de la jornada anterior. Si no en trobeu no és que us falli la vista, és que no n’hi ha, o són inapreciables.

La culpa de tot això la té un membre del grup que ha tingut la mala idea de fer 86 anys, que no són pocs per a un aixecadors de pedres experimentat. L'homenatjat ha acompanyat la presència del seu físic amb un aprovisionament de coca, cava i moscatell, elements que constitueixen uns factors distractors a l’hora de distingir les dimensions i les formes de les pedres, així com el lloc on haurien de ser ubicades.

- Ep! Què heu tallat un pi?

- Sí!. Què passa? Que no veus que és un pi que no acredita papers de residència legal?