Forat tapat i vacances

Els aixecadors de pedres volen fer vacances fins al 27 d'agost i ara és un bon moment, ja que les temperatures s'aixequen d'una forma que fan augmentar el pes de les pedres. Abans, però, han deixat la barraca ben apamada, amb el forat tapat i preparada per a rebre la terra que haurà d'aguantar els lliris. La qualitat de les pedres d'aquell indret ha permès restaurar la barraca amb una bona imatge que s'allunya de la pila de pedres d'algunes altres construccions. Així, ben quadradeta i amb un ràfec que s'insinua, quedarà com per a competir en un concurs. Seguint amb l'esment d'altres cultures constructores de pedra seca, el cronista no pot evitar fer esment de la magnífica obra que els romans van aixecar en l'aqüeducte de Segovia, una construcció del segle II a. C. feta amb blocs de granit sense argamassa, que portava l'aigua del brollador de Fuenfría situat a 17 kilòmetres de la ciutat. Disposa de 167 arcs amb una alçada de 28 metres a la part més elevada. Els musulmans van destruir una part l'any 1072, però es va restaurar en l'època dels reis Catòlics respectant la estructura original, tot i que un dels nínxols que tenia originalment una imatge del déu Hèrcules va ser ocupat per la Verge del Carmen.

 

Aviat estarà enllestida la barraca 164

El sostre de la barraca ja està pràcticament cobert. Queda un forat que serà tapat en un no res en el decurs de la propera jornada, conformant la base per a la terra que haurà de rebre els lliris preceptius de tota barraca de vinya que rebi la certificació oportuna.

Les pedres han estat apilades molt curosament formant uns murs bastant regulars, quasi com els que van construir els inques al Machu Picchu cap a l'any 1450, per ordres del monarca Pachacútec després de conquerir aquelles terres. L'art primoter amb el qual s'engalavernaven aquells blocs de pedra és insuperable. S'ha de dir a favor dels pedrasequers locals que els inques disposaven d'unes pedreres i una tropa dedicada a extreure, tallar a mida i polir les pedres que després col·locaven, fent servir unes tècniques rudimentàries per a les quals no disposaven d'eines de ferro.

Barraques i dòlmens

La barraca número 164 ja té instal·lada la llinda gràcies a la participació del ternal penjant del trespeus. Els pedrasequers l’han embolicada per a poder-la penjar de l’artilugi amb el qual ha estat hissada fins a l’alçada on havia de ser col·locada.

La construcció està reeixint de forma espectacular i, de continuar així, s’obtindrà de resultat una fantàstica barraca dedicada al Vicenç Sellés. Aquesta crònica l’escriu el cronista des d’Antequera, on ha visitat construccions de pedra seca megalítiques d’unes dimensions molt més grans que les de les barraques de vinya.

El dolmen de Menga té una sala al fons de 3’5 m d’altura i 6 m d’amplada, suficient com per a donar cabuda a una celebració de casament. Allò que més ha impressionat al cronista ha estat les dimensiones de les pedres amb les quals està bastida aquella construcció, com les que formen el sostre d’unes 180 tones de pes. I aquella gent del neolític, 3750-3650 a. C., no en disposaven, de ternal ni trespeus. Veieu l'interior a una de les imatges adjuntes.

Aquí com al Nepal

Un dia més i les parets de la barraca van creixent.

El cronista haurà d'inventar alguna història, perquè la feina va lenta i no es produeixen novetats que siguin d'interès. L'audiència pot avorrir-se sobiranament.

L'any 2012, el que escriu, que ja havia participat en la restauració d'alguna barraca, va fer un viatge al Nepal. Trescant per les muntanyes allà instal·lades, va constatar que l'arquitectura de la pedra seca és d'abast mundial en veure uns murs molt ben construïts, uns camins pavimentats amb aquestes pedres i uns obrers que reparaven una paret. Aquella pedra voldrien els pedrasequers tenir-la aquí: Lloses ben planes, com podeu apreciar a les dues imatges finals, de les que s'obtenien unes peces fantàstiques per a qualssevulla utilitat.