La tortura del torturà

La barraca 138 segueix el curs que li té marcat el destí. Els pedrasequers fan importació de pedra d'altres contrades, no gaire llunyanes, doncs aquesta ha de ser compatible: el fràgil torturà. Aquesta pedra no presenta unes prestacions suficients per a certificar una garantia d'estabilitat duradora. La seva composició fa que sigui fràgil i molt sensible a l'erosió provocada pels elements més agressius de la Natura.

Cal fer esment que el cronista no ha trobat la veu “torturà” al diccionari català, tot i que sí ha trobat una descripció que es fa a la MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA PREVENTIVA EFECTUADA AL PARC GÜELL, signada per Anna Bordas Tissier, on diu (SIC): “.- per últim troben el que s'anomena torturà, que són la formació de crostes calcàries, les quals s'haurien format en períodes de transició entre els dos climes anteriors, és a dir, més humit que durant el loess(1) perquè hi hagués circulació de carbonat càlcic, però més càlid que el primer nivell, per tal de que s'evaporés l'agua”. 

(1) Loess: Llims groguencs d'origen eòlic que sembla es formarien amb un clima sec i fred.