El menhir de Castellar

La pedra ja està dreta i s'ha constituït com a menhir. Els tècnics del grup han fet rajar la seva sapiència i han fet girar la pedra 90 graus sobre un dels seus extrems, fet que li ha permès mantenir-se vertical sobre un substrat prèviament preparat. 

Aquesta obra ha suposat una innovació en la progressió artística dels aixecadors de pedres locals, sense parangó en quilòmetres a la rodona. El cronista vol animar-los a posar algunes pedres més fent una rotllana, a mode d’Stonehenge català, amb la intenció d'emular aquell que es troba a Guadalperal, província de Càceres, el qual que va sorgir d'entre les aigües del pantà de Valdecañas, amb el desguàs de l'embasament cap a Portugal, desprès que l'any 1963 va quedar submergit i quasi oblidat (imatge adjunta al final). 

Ja que el menhir local no es pot submergir en un pantà, potser caldria deixar la ubicació en l'anonimat amb la intenció de conservar la seva integritat. El nivell d'impunitat amb el que actuen els brètols que es mouen per aquestes contrades podria resultar un perill per a mantenir la verticalitat del monòlit. Només amb una excepció: les bruixes sí que han de conèixer el lloc on es troba.