Remenen pedres ben grosses

Ara remenen pedres ben grosses. Potser volen emular els egipcis, que n'eren uns experts en això de moure carreus gegantins, fent-los pujar de mica en mica per a fer aquelles piràmides dins de les quals enterraven el faraó i tot allò que havia tingut contacte amb ell. En el cas que els ocupa no n'hi ha, de faraó, fet que convida a eliminar la finalitat de la construcció d'una piràmide. Els pagesos no perdien el temps movent pedres d'aquesta mida, en tot cas les apartaven si es cruspien un tros de terra que conrear, així doncs també s'elimina aquesta possibilitat. 

Què volen fer, doncs? El secretisme és absolut. Aquest cronista roman orfe de dades que li permetin escriure alguna cosa versemblant. Vegem la propera jornada si traiem alguna cosa que aporti alguna pista sobre la seva activitat, altrament es pot arribar a la conclusió que es mouen entre les pedres únicament com a excusa per a celebrar els seus pantagruèlics esmorzars.

 

Què fa aquesta gent?

Es pedrasequers continuen remenant pedres. Com apreciareu a les imatges adjuntes, les peces que es mostren són molt grosses i cal haver esmorzat molt bé per a moure-les. 

Hi ha tot un misteri instal·lat en les intencions del grup, un cert ocultisme que encén l'espurna de la curiositat. Què trama aquesta gent? S'haurà de seguir atentament, setmana a setmana, per a arribar al final d'aquesta aventura. Es sabut que els millors novel·listes estructuren la seva obra dividint-la en tres parts, a saber: plantejament, nus i desenllaç. Es pot dir que aquesta que escriuen els esportistes del roc pelat es troba en la fase de plantejament, on es fa la introducció inicial sense desvetllar res que permeti intuir el desenllaç, amb la intenció de mantenir la tensió que capturi l'atenció del lector fins a la pàgina final. 

Així doncs, amics seguidors, quedeu-vos farcits d'intriga i nos us perdeu els pròxims capítols ...

 

Brainstorming actiu

De vegades, cal fer una reflexió sobre les tasques que es porten a terme. Els pedrasequers són una empresa en la qual tots formen part del consell d'administració, amb veu i vot sense restriccions, motiu pel qual es reuneixen en assemblea de tant en tant, és a dir: cada dimarts a l'hora d'esmorzar. 

Allò més poc freqüent és veure un aixecador de pedres quiet, salvant les ocasions en les que algú ha passat pel taller de reparacions. Doncs en el decurs de la jornada d'avui han tingut la idea de netejar sotabosc com a activitat per a obrir la gana. Armats amb eines tallants, s'han dedicat a esmatassar tot allò que feia nosa i, un cop arribada l'hora oportuna, s'ha constituït la pantagruèlica assemblea i han deliberat.

 - Escolti! I què han deliberat? 

- Ah! Això no ho sé. No ha transcendit.

 

Lliris a dojo

La construcció de la pedrera de l’Antò vol assemblar-se a una barraca de vinya, motiu pel qual els pedrasequers han plantat un jardí al sostre. 

La jornada d'avui ha estat dedicada a la plantació de lliris, delerosos per florir, a la terra que cobreix el sostre restaurat de l'esmentada construcció. Les arrels d'aquestes iridàcies retindran la terra davant les escomeses del meteors que envia la Natura per a, més endavant, exhibir-se impúdicament amb les seves flors trisèpales, imatge immortalitzada per Vincent van Gogh en les seves pintures. 

 Aquesta planta és eficaç contra l'asma, la bronquitis, la tos, el vòmit i les nàusees. Qui sap si no serà també eficaç contra la COVID. Ara sí, no s'ha de superar la dosi recomanada la qual el cronista ignora, ja que pot provocar alguns dels símptomes pels quals està indicada.