Abans de la pluja ...

Abans de la pluja, els pedrasequers han tingut temps d'apilar alguna pedra. No es veu una progressió espectacular, però alguna cosa s’ha fet. S’ha buidat més l’interior de la barraca i unes quantes pedres que estaven per allà amagades han vist la llum.

Com es pot apreciar a les imatges, els rocs que conformen aquesta barraca pertanyen a la categoria de còdols, per les seves formes arrodonides. S’espera no haver de fer servir una cintra també en aquesta construcció, ja que les seves mides no la faran necessària.

Una barraca de follets

La barraca del Marcel·lí ha estat premiada amb les atencions dels pedrasequers. Un cop desbrossat el camí d’accés, ara toca posar-se mans a l’obra amb les pedres.

Malgrat la humitat de l’ambient, una esquadra de la tropa s’ha presentat al camp de batalla per a escometre les primeres tasques de la restauració de la barraca número 65.

L’interior de la construcció ha estat buidat i ja es veuen les primeres piles de pedres que conformaran el frontal de la barraca.

Fent de peons caminers

La ubicació del següent objectiu del pedraseques es troba en un indret un pèl complicat d'accedir, tenint en compte que s’ha de desplaçar una material que pot resultar una mica feixuc de transportar, més encara amb el greuge que alguns membres del grup tenen els rems una mica avariats i necessiten el suport de rodes pel seu desplaçament.

És per aquesta raó que la jornada s’ha dedicat a l'arranjament del camí d'accés, estassant les bardisses crescudes en tot el recorregut. L’equip, com és el seu costum, s’ha dividit en una ordenada anarquia per a fer les tasques que més li venia en gust a cadascú. Això sí! Amb l'objectiu comú ben entès.

Quasi per a donar-la per acabada

El caramell que es mostra, erecte, al ben mig de la cúpula de la barraca del Santi. Aquesta fita marca la quasi culminació de la restauració de la construcció, només a falta de plantar els lliris que aportin vida i color a la fredor de la pedra.

Els pedrasequers mostren el seu urc un pèl contingut i tenen motius de sobra per a exacerbar-lo. La restauració d’una barraca com aquesta no es obra de principiants. Ara caldrà estar a l’aguait per a veure quant aguanta la cúpula de nou disseny. Potser estan fent escola en això d’apilar pedres.

Fita aconseguida

Algú en tenia, de dubtes? Doncs la cúpula ha aguantat!

Tot i que estèticament al cronista no li agrada la imatge d'aquesta barraca. Dóna la sensació que li falta clepsa, tot i que encara s’ha d'amuntegar terra a sobre i plantar els inevitables lliris.

L’interior, mirada la imatge adjunta des d'una certa llunyania i un cop treta la cintra, ofereix la sensació d'un assecador de pernils. Però res més lluny que això: són les pedres encaixades en vertical que distribueixen la força cap els murs laterals. Així es fan els arcs de mig punt però amb pedres més regulars.

Ara teniu el repte de trobar quina és la pedra clau de la volta.

Jornada festiva

En el decurs d'aquesta jornada, els pedrasequers han modificat la litúrgia de la seva activitat: en lloc d'aixecar pedres, han fet el gormanda i l'aixecament de botifarres de colors oposats, cansalada i d'altres viandes, amb l'afegitó del sempre present aixecament de vidre carregat de vi, els cafès finals amb gotes de tota mena, amanides amb us deliciosos carquinyolis ha estat la seva feixuga feina.

Les converses creuades anaven aixecant el to a mida que baixava el nivell de les ampolles, però sempre amb bon humor i camaraderia. No tot s’ha de limitar a la fredor i duresa de les pedres. L’escalf d’un bon esmorzar compartit no té comparació amb cap altra activitat. Era la celebració de l’aniversari del Rusi, que en feia 84 anys. Moltes felicitats, company!

Fusta efímera a la barraca 68

La necessitat esmola l'enginy. El millor per a construir una volta amb arc de mig punt, emulant el Romànic, és posar-li com a suport una cintra de fusta, sobre la que s'aniran col·locant les pedres. El truc està en posar els rocs bé, de forma que, en retirar la cintra, no caigui tota la cúpula a terra. El cronista, que li té molta estima al seu físic, no es prestarà voluntari per a enretirar aquesta estructura.

Mentre els tècnics instal·laven l'artefacte, la resta del grup s’ha dedicat a la cacera de pedres, ja que no n’hi hauran de suficients amb les que tenen per allà escampades. Se suposa que en trobaran de més planes, altrament la volta feta amb còdols pot ser un pèl complicat de bastir, encara que seria espectacular i digna d'optar al premi Guinness.