dimarts, 7 de novembre de 2017

Restaurant la barraca número 16

La família Olivé, els de la Fonda Olivé de Sant Llorenç Savall, devien ser molt populars en aquella població, si més no el Ramon i l’Enric, ja que han prestat els seus noms a la toponímia que assenyala diferents indrets de la geografia propera al turó del Castelló. A saber: L’avenc del Ramon del la Fonda, la font de l’Enric de la Fonda i, ara també, la barraca de l’Enric de la Fonda, que repeteix topònim i guanya al seu germà(?) per 2 a 1. A la Fonda Olivé fa temps que no es pot celebrar cap cerimònia, per haver desaparegut en l’espai físic i només romandre en la memòria de tots aquells que van passar allà bones estones, aixecant gots plens de bon vi, que baixaven buits, i engolint les apetitoses menges allà cuinades.

 Ara, els pedrasequers escalfen els seu físic aixecant rocs per a restaurar la malmesa barraca de l’Enric, pot ser amb l’esperança de compensar aquest esforç amb les delícies que pugui proporcionar alguna fonda propera.

- Escolta noia! Jo peus de porc a la brasa.
- Jo botifarra. Mitja blanca i mitja negra.
- Poso mongeta de ganxet i amanida per a compartir?
- I tant, maca! I una mica de cansalada també.

Mentre tant, han desenterrat una pedra enorme que havia passat desapercebuda als constructors originals de la barraca. Una mena de dolmen que han hagut d’arrossegar i hissar amb l’ajut de l’argue, tot i complementar el servei d'aquest mai ben ponderat estri amb palanques de ferro i pals d’alzina. La pedreta ha quedat reposant sobre uns pals al capdamunt de la barraca, a l’espera d’assignar-li la ubicació definitiva que, donades les seves dimensions, quasi taparà la meitat del sostre de la construcció. Tot i que el material és poc consistent, el grup no tindrà cap problema en reeixir en les seves pretensions, com és costum i notori per l’historial que acumulen.

 De moment, l’alzina que fa de sentinella al costat de la porta s’ha salvat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada