La barraca número 16, altrament coneguda com “de l’Enric de la Fonda”, va patir aquesta maledicció i el seu badall cap al firmament no va tenir aturador. Faltava pedra per a tapar aquell trau a la clepsa.
Amb motiu de prendre les mides per a omplir de dades la fitxa de la barraca número 145, trobada pel company Jordi Guillemot i batejada en el nom de guerra d’aquest: “Cau del Guille”, i que es troba prop de la construcció esmentada anteriorment, es va comprovar que es podia trobar pedra per les rodalies, sense haver de fer grans excursions. Els membres del grup, especialistes en ensumar les pedres, ràpidament les van trobar no gaire lluny de la construcció i han aventurat a emetre el judici que n’hi haurà prou material com per a callar aquell bram perpetu en el que s’havia quedat la barraca número 16.
La resta de la jornada ha estat consumida en l’entreteniment de netejar l’interior de la barraca, gastant una bona estona en foragitar una arrel d’alzina reticent a abandonar el lloc, netejar de bardisses el camp de treball i apilant les pedres que, porugues de ser trobades, s’amagaven entre els matolls condemnats a desaparèixer. Però ara s’ha posat de manifest l’eterna polèmica de la diversitat d’opinions; una alzina que ha tingut l’atreviment de créixer just a la porta de l’entrada, ha dividit les voluntats dels pedrasequers en dos corrents d’opinió ben contrastades: un grup és partidari de fer-la fora, l’altra grup vol deixar-la allà on ha crescut durant un bon grapat d’anys. S’ha decidit convocar un referèndum pactat per tal de prendre la decisió que obtingui la majoria de vots, ara cal decidir la data i donar el tret de sortida per a la campanya electoral. No caldran ni paperetes ni urnes, no fos el cas que aquests innocents estris cridessin a la congregació de goril·les forasters armats amb porres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada