Fent brollar la font del Carner

Els pedrasequers es mouen, circumstancialment, de la sequera a la humitat. La font del Carner havia estat denunciada perquè no rajava aigua, fet que no es podia passar per alt i que posava en un cert risc el prestigi del grup que, abans de inclinar les seves intencions cap a la vertiginosa afició a aixecar pedres, havien estat immersos en una memorable tasca d’arranjar les fonts conegudes de l’entorn, principalment aquelles de les que brollava el transparent i insípid elixir de la vida.

La font del Carner va veure feta realitat la seva posada de llarg l’any 2007, en vida de l’estimat Pere Cardona, qui va gravar la pedra que indica el nom i aquesta data, identificació que roman instal·lada al costat del forat pel que brolla l’aigua.

 - Escolti, si us plau. I per què deixa de brollar l’aigua de la font? - pregunta una mestressa de casa que anava cap al Mercadona.

- Doncs miri, senyora. Aquestes fonts feréstegues es troben envoltades de vegetació de diferents mides i condicions. És sabut que les arrels dels elements vegetals que la mare Natura va tenir l’idea d’escampar pel món, tenen una certa dèria per l’aigua, que és ni més ni menys l’element que les ajuda a mantenir-se esponeroses i créixer. Doncs, com a conseqüència d’aquesta ànsia per l’aigua, les arrels s’allarguen a la cerca i captura del vital element, fet que les empeny a submergir-se en el corrent i taponar les vies de sortida del líquid. Li ha quedat clar?

Els fontaners transitoris, alertats per la ja il·lustrada senyora, han fet acte de presència a l’esmentada font amb la intenció de fer retrocedir les invasores arrels, que taponaven el tub que transportava l’aigua des de la seva sortida natural fins al lloc on brolla.

La imatge que es mostra, ensenya uns obrers girats d’esquena prop de la font. No volien ser reconeguts per mor de perdre el seu guanyat prestigi com aixecadors de pedres, que no és el mateix que el de desembussadors de fonts. Posem ordre, si us plau.

El cronista ha estat suggerit d’abstenir-se d’escriure la crònica d’aquest dia de tasques de calibre menor però, com deia l’escriptor García Márquez, “hay que mantener la mano caliente” per a evitar la frustració que representa enfrontar-se a un paper en blanc.