dimarts, 17 d’octubre de 2017

Cerimònia de finalització

Ara sí. La restauració de la barraca número 142 es dóna per finalitzada, amb el beneplàcit dels seus titulars i de qui va indicar la seva ubicació, convidats d’honor que han presidit la cerimònia.

A l’hora habitual, el grup de pedrasequers s’ha congregat a la plaça Calissó, des d’on han partit, en diferents vehicles, cap a la seva destinació, enfilant la costeruda pista que mena cap al puig de la Creu. Deixats els vehicles al marge de la pista, un viarany, també força inclinat, els ha portat al lloc on està instal·lada la barraca. Ràpidament han desfermat una tempesta de tasques, cadascú per la seva banda, però sense entorpir-se en absolut, això sí, entonant els habituals renecs barrejats amb dites més pietoses per a encomanar-se a les forces invisibles.

Cabassos de terra han pujat al sostre bicèfal de la construcció, superfície que ha quedat oferint una imatge zenital que podria suggerir l’exuberant pit d’una dona. S’ha gratat aquella delicada pell per a plantar els providencials lliris, en emulació d’una delicada operació quirúrgica que havia d’implantar cabell allà on no n’hi havia, operació que ha trencat la idíl·lica imatge del si femení, fent-lo acabar xop de l’aigua transportada en garrafes de plàstic.

La litúrgia de la cerimònia no podia començar sense transitar el plaer que s’obté d’un bon esmorzar, tasca a la que tots s’apunten sense excepció i que havia de servir de preàmbul al moment culminant, quan arriben els protagonistes de la festa: L’Anna Pallejà, el Josep Maria Torras i el Josep Sors. Aquest últim, en el butlletí número 231 de la nostra entitat, del mes de febrer de l'any 1.986, sota el títol “Un patrimoni que desapareix”, va publicar una premonició que, trenta-un anys més tard, ha estat un fet: la catalogació i restauració d’aquesta construcció. Aquell escrit anava acompanyat d’una sèrie de fotografies de barraques de pedra seca, entre les que es trobava la que ara s’està donant per finalitzada. La Marina Antúnez ha llegit l’esmentat escrit davant el devot silenci de tots els participants.

S’ha brindat amb cava i mistela, fluids imprescindibles per a empassar els carquinyolis i les galetes que exercien de postres de l’esmorzar. Sadolls d’emocions i viandes, els participants en la cerimònia han enfilat el camí de tornada amb el cap ja posat en nous reptes, que no s’acaben mai les barraques a restaurar.

 Pel terra han quedat escampades engrunes dels dolços consumits, miques que faran les delícies dels follets que rondaran i faran gresca per aquell recó de món en arribar la nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada