Oi que s’havia dit que la pedra era absent allà on es necessitava? Aquest repetit “mantra” ha estat entonat pels pedrasequers en un acte de meditació conjunt, asseguts al terra, les mans unides en símbol de pregaria i escoltant música de Georgie Dann. Aquesta extàtica actuació coreogràfica els ha portat a tenir una visió, fet que els ha esperonat a esmolar la seva capacitat olfactiva i ensumar les cobejades pedres allà on semblava que no hi fossin, amagades com preuades tòfones.
Que si tu estires una mica per aquí i jo estiro una mica per allà, han estat acumulades pedres que permetin finalitzar la construcció a la propera escomesa i tenir-la a punt per a les visites d’alta distinció que s’esperen pel dia 5 de desembre, personatges que volen copsar l’habilitat del grup d’esportistes del roc pelat per a apilar pedres de forma tan ordenada. En el proper fascicle sereu informats de qui són aquests dignataris i el motiu de la seva visita. De moment ja en teniu prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada