Si us plau: trobeu pedres!

La inveterada manca de pedres en les restauracions dels pedrasequers ha esdevingut una urgència de primer ordre. La barraca de l’Enric de la Fonda està quasi acabada, esperant pacientment que siguin trobades les pedres que necessita per a la seva completa reconstrucció. Però, això sí, han de ser pedres de qualitat. No s’hi val portar pedres d’aquelles de conglomerat que s’esmicolen entre els dits, ha de ser una pedra dura, resistent als cops i, addicionalment, que presenti unes formes regulars, vaja: més
o menys com un carreu. Però que no es noti massa, que passi desapercebut com a pedra casual, trobada al mig de les bardisses amb ànsies de convertir-se en barraca.

Els esportistes de la pedra seca han pres un compromís: en el cas que es donin les condicions esmentades al paràgraf anterior, la barraca número 16 serà una realitat en el decurs de la propera jornada de treball. Paraula d’honor!

El cronista s'atreveix a encoratjar a tots els seus lectors que, si troben alguna pedra que s’acosti a les característiques descrites, l’agafin i facin una aportació voluntària. Aquest gest generós i altruista serà compensat amb una menció honorífica en el decurs de la inauguració de l’obra. Penseu que això romandrà pels segles dels segles i sereu recordats per tots aquells que no tindran ni idea de qui sou. Les pedres les podeu portar a la plaça Calissó el proper dimarts a les vuit del matí; dia, lloc i hora que fan servir els atletes lítics en les seves trobades per al recompte de braços, tot just abans de desplaçar-se cap al “tajo”. Allà seran seleccionades passant un estricte control de qualitat, rebutjant les que no siguin homologades, que les haureu de tornar cap a casa. Ja ho sabeu, us feu responsables de la finalització d’aquesta tasca en el termini indicat, altrament no es poden demanar responsabilitats als abnegats aixecadors de pedra, que prou fan en el seu afany de reeixir en la feixuga càrrega de la litúrgia de l’esmorzar de cada dimarts, acaronats pels braços nus de la mare Natura.

De moment, la llinda i d’altres pedres d’una certa rellevància, ja han estat ubicades al lloc que les hi pertoca.