Avançant adequadament en la barraca del Collet del Castell

El grup havia fet una reunió prèvia per tal de posar ordre en temes de seguretat, trobada de la que ha estat resultat l'adquisició de material nou, més resistent, i el concurs d'una farmaciola per a uns primers auxilis, en el cas de que es produís un desafortunat accident. També es pretén que el membres del grup prenguin consciència del que tenen entre mans, però això és una qüestió que va més enllà del pur món mercantil i requereix d'introspecció i anàlisi personal.

En arribar al lloc de treball, en funció dels acords prèviament establerts, s'ha procedir al desplegament del tendal que proporciona ombra, la neteja del perímetre de la barraca, acumulant pedres per mides i retirant la terra acumulada, i posteriorment s'ha instal·lat adequadament el trespeus del que penja el ternal, per tal d'escometre la feixuga tasca de pujar i col·locar al seu lloc les grans pedres que faran de llinda.

En el frenètic desenvolupament del treball, els acords es prenen sobre la marxa i fent cas al que crida més, senyal inequívoc de que té més força i, com a conseqüència, una raó de més pes sobre la solució a aplicar a la tasca en qüestió. Les pedres es deixen fer, ja les tombis cap a una banda o ho facis cap a la contraria, mai protesten. Finalment, i com a corol·lari del que es diu, ha quedat una llinda realment vistosa, sobre la que s'han ubicat les petxines i els complements necessaris per a continuar l'obra.

El Sol ha tingut un paper realment important. A quarts de dotze ja no es podia continuar i s'ha decidit, per unanimitat, recollir totes les eines escampades i plegar, havent comprovat la utilitat de tot el material nou, excepte el de la farmaciola.

Fent l'egipci

Ja han estat moltes vegades que el grup s'ha plantejat una comparativa amb els antics egipcis, aquells que van aixecar les piràmides fins ara tant visitades pels turistes estrangers. En aquest cas no els mou l'ego de veure recompensat el seu esforç per cap faraó: amb un esmorzar ja es donen per satisfets; però sí que es plantegen copiar les tècniques que feien servir aquells abnegats obrers per a aixecar aquelles pedres tant grosses, i sense l'ajuda del meravellós ternal que no els era conegut. És ben segur que els apiladors de pedres egipcis guanyaven a aquest grup en número de personal afiliat, però pot ser l'esperit d'aquests actuals es troba un pèl més carregat d'entusiasme, entre d'altres coses perquè no els han de fuetejar per a portar a terme la seva tasca. A la fotografia es pot comprovar com treballen en equip, perfectament sincronitzats per tal de que el monumental bloc de pedra que puja vagi a parar allà on se li ha assignat la seva ubicació; encara, amb una mica d'imaginació, es podrien trobar coincidències amb els constructors de piràmides, que també ho feien en sec.

En el dia d'avui s'ha estrenat una carpa que ha proporcionat una maternal ombra per a encabir l'esmorzar dels incansables barraquers, comoditat que ha estat molt ben rebuda per a guarir-se del foc que queia sobre els seus caps.

La barraca del Collet del Castell encara necessita unes quantes jornades més de feina. La seva dimensió s'engolirà una bona quantitat de pedra de la que, afortunadament, es pot trobar en abundància per les rodalies. Per altra banda, durant la jornada d'avui s'ha produït la caiguda d'una secció que ja es donava per estabilitzada, en el moment de pujar un pedra de grans dimensions, però, afortunadament, no ha pres mal ningú i aquella gran pedra que es pujava ha solucionat l'incident ocupant el lloc de tot el que havia caigut.

Un dels companys s'ha pres la llicència de construir una petita finestra, espiell que permetrà advertir l'aproximació dels visitants per la pista que ve de llevant. És fantàstic sentir com es recupera la creativitat.

Molta calor per a aixecar pedres

Qualsevol diria que, la feixuga tasca d’aixecar pedres, presenta unes dificultats que són inabastables. Doncs té part de raó, motiu pel qual s’imposa la reflexió, i no n’hi ha bona pensada si no es disposa d’una satisfacció pantagruèlica que deixi la ment lliure de les passions mundanes, per tal de dedicar-la en exclusivitat al dolç rumiar de cóm posar una pedra sobre la que té a sota sense perill de que caigui.

La reflexió del paràgraf anterior té associat un axiomàtic addendum, que és l’efecte de la calor que cau aquests dies sobre l’escorça d’aquestes contrades del món, amb una força que tomba qualsevol esperit que gosi exposar-se. Calia posar-se a l’ombra i, un cop satisfet l’organisme, discórrer en grata comunió d’idees sobre la millor estratègia per a escometre les tasques que el grup té pel davant.  

Tot el que precedeix no deixa de ser una excusa, més o menys justificativa, per a donar a conèixer que la tropa ha substituït avui l’aixecament de pedra per l’aixecament de vidre, amb motiu de celebració de l’aniversari d’aquest humil blogger, portada a terme amb molta satisfacció per tota la colla.

Moltes gràcies a tots pel vostre esforç en assistir-hi a la trobada.      

Avenços en la reconstrucció de la barraca del Collet del Castell

En acció

Les dues tasques principals que s’han dut a terme avui han estat el buidat de tot el que havia en l’interior de la barraca i la consolidació de la paret oest, en la que el grup s’ha pres la llicència de construir un petit armari, tot aprofitant la part superior i plana d’una pedra de grans dimensions que s’ha tornat al lloc del que s’havia desplaçat, amb risc de caure. Posteriorment s’han mogut pedres de gran mida, tot amb el concurs del potent ternal que eleva les pedres del terra com si fossin de palla, el que ha permès aixecar una mica més la paret esmentada.

L'armari encastat

A mida que es va avançant en les diferents tasques, la percepció de la dimensió de la barraca és més realista i, no anant massa errats, es preveu que s’hauran d’esmerçar moltes hores, i es requerirà molta pedra per a tapar-la definitivament.  

Com ha quedat avui

El lloc en el que es torba la barraca és totalment orfe d’ombres, si no es té en compte la que proporciona un petit cirerer d’Arbós fins a les 13 hores, moment en el que la verticalitat del Sol fa que no sigui aprofitable. Aquesta petita ombra pot arribar a ser motiu de disputes a l’hora d’esmorzar, encara què el grup és molt civilitzat i, abans de recórrer a la violència, es procedirà a la seva adjudicació per torns. Ja es veurà.

   

Jornada de celebració. Convida en Joan Avellaneda

Els membres del grup són humans i, com a tals, es troben subjectes a les passions terrenals. Per tal de trobar una via d’escapada a la pressió d’aquestes passions, s’aprofiten els aniversaris o els esdeveniments transcendentals per a muntar un esmorzar de germanor. Avui li toca al Joan Avellaneda, que fa coincidir aniversari i sant per a obsequiar els seus companys amb un esmorzar de forquilla.

L’acte s’ha dut a terme en el restaurant Marro’s de Castellar del Vallès, un local que obre les seves portes en mig de la zona industrial del Pla de la Bruguera, el que li dóna un caire de menjador d’obrers, que és el que s’escau amb el tarannà del grup: obrers de la pedra seca, sense sindicat i sense sou.

Amanida, mongetes seques, patates fregides, pa torrat amb tomàquet i un assortit de carns a la brasa, tot regat amb vi i gasosa, i cafès amb gotes de cloenda, han posat el cos dels comensals a to per a donar pas a un debat sobre la situació política i econòmica del país, aportant 

solucions òptimes que, malgrat l’esforç esmerçat en donar-les-hi forma, mai es portaran a terme per una raó fonamental: no arribaran a les instàncies oportunes que les facin tirar endavant. Quina pena de país!!!

Amb el gaudi d’haver passat una bona estona, dedicada a un altre tipus de feina, el grup s’ha dissolt ordenadament a quarts d’una, ja quasi sense ganes de dinar, amb el propòsit de trobar-se de nou el dimarts vinent amb la terapèutica intenció de treballar. Pedres, tremoleu!!!

Moltes gràcies Joan!!!

Restauració de la barraca del Collet del Castell

La màquina meravellosa

El dia ha estat particularment agradable. El grup ha matinat més de l’habitual, en previsió de les calorades que cauen de cel en aquesta etapa de l’any, però han estat recompensats amb un cel tapat per les maternals boires, que han evitat una cocció a foc lent de les ànimes que habiten aquells cossos infatigables en l’art de l’aixecament de pedra seca.

Progrés

Fresquera

La desbrossadora ha permès ampliar l’àrea del voltant de la barraca i obrir el camí que mena cap a la construcció, motiu pel qual ara es fa més còmode de transitar. Allà han esmerçat les seves energies els membres del grup, seleccionant pedres, buidant l’interior i iniciant el procés de reconstrucció d’aquells petris murs, amb la intenció de que aguantin, com a mínim, un segle més.

El company Jordi Guillemot ha tingut la deferència de portar una coca i una ampolla de vi, per a compartir en l’epilogo de l’esmorzar, postres que han estat molt ben rebudes i gaudides per aquella tropa d’aficionats a la rústega arquitectura.

Hi ha pedres molt grosses que s’han de pujar dalt del mur, això comporta la utilització del ternal i apartar els dits quan baixa la pedra, dues tasques de vital importància per a la salut de la reconstrucció i de qui la porta a terme.  

Prestació de serveis a cal veí. Barraca del Collet del Castell.

 A la base del turó que sustenta les restes de l'antiga construcció militar de Castell de Pera, s'observava allò que es podia confondre amb un túmul de pedres i terra, mig amagat entre una densa vegetació, que ha crescut després del tràgic incendi de l'any 2003, que es va engolir tot el que va trobar pel camí d'aquella llengua de foc, incloent la vida de cinc persones.

Inici de tasques

Doncs bé, resulta que no hi ha cap mort soterrat sota aquella runa, és una barraca de pedra seca a la que li va caure el sostre a sobre o, amb més precisió, a dins. Convidats pel company santllorencí Jordi Guillemot, donat que la construcció es troba dins del terme de la seva jurisdicció, el grup li dedicarà la seva atenció fins a retornar-li la forma que li dóna aquell aire misteriós, enllaçant el passat del conreu del vi amb el present del camp erm i inhòspit.

La trobada es fa a la porta del restaurant Caliu, de Sant Llorenç Savall, on ja es fregava les mans el titular pensant que hi anàvem a esmorzar un d'aquells sucosos plats que prepara. La comitiva  de quatre cotxes va continuar, carretera amunt, fins al trencall que es troba per sobre del kilòmetre 22 d'aquella ruta, seguint després per un camí de carro fins al peu del turó sobre el que descansa el que queda de Castell de Pera . Un escurçó va creuar la pista quan passava la comitiva, posant a la tropa en alerta per si, remenant pedres, es troben alguna d'aquestes perilloses bèsties.

Com ha quedat, de moment

Ràpidament, i en l'ordre que cadascú va entendre, es va posar en marxa aquella sincrònica màquina per a escometre les tasques que venien pel davant. Primer calia netejar l'entorn per a procedir, a continuació, al buidat de l'interior de la construcció.

Què bo!

A l'hora habitual, es va fer la parada per a l'esmorzar. Un dels membres va obsequiar el grup amb una coca i una ampolla de mistela, postres que van animar la concurrència i van fer menys feixuga la segona part. Fins i tot semblava que les pedres pesaven menys.

La continuació de les tasques requeriran el concurs de maquinaria pesada, com ara el ternal i la desbrossadora, elements que faran el camí de pujada en la propera sessió.