Els membres del grup són humans i, com a tals,
es troben subjectes a les passions terrenals. Per tal de trobar una via d’escapada
a la pressió d’aquestes passions, s’aprofiten els aniversaris o els
esdeveniments transcendentals per a muntar un esmorzar de germanor. Avui li toca
al Joan Avellaneda, que fa coincidir aniversari i sant per a obsequiar els seus
companys amb un esmorzar de forquilla.
L’acte s’ha dut a terme en el restaurant Marro’s
de Castellar del Vallès, un local que obre les seves portes en mig de la zona
industrial del Pla de la Bruguera, el que li dóna un caire de menjador d’obrers,
que és el que s’escau amb el tarannà del grup: obrers de la pedra seca, sense
sindicat i sense sou.
Amanida, mongetes seques, patates fregides, pa
torrat amb tomàquet i un assortit de carns a la brasa, tot regat amb vi i gasosa,
i cafès amb gotes de cloenda, han posat el cos dels comensals a to per a donar
pas a un debat sobre la situació política i econòmica del país, aportant
Amb el gaudi d’haver passat una bona estona,
dedicada a un altre tipus de feina, el grup s’ha dissolt ordenadament a quarts
d’una, ja quasi sense ganes de dinar, amb el propòsit de trobar-se de nou el
dimarts vinent amb la terapèutica intenció de treballar. Pedres, tremoleu!!!
Moltes gràcies Joan!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada