Molta calor per a aixecar pedres

Qualsevol diria que, la feixuga tasca d’aixecar pedres, presenta unes dificultats que són inabastables. Doncs té part de raó, motiu pel qual s’imposa la reflexió, i no n’hi ha bona pensada si no es disposa d’una satisfacció pantagruèlica que deixi la ment lliure de les passions mundanes, per tal de dedicar-la en exclusivitat al dolç rumiar de cóm posar una pedra sobre la que té a sota sense perill de que caigui.

La reflexió del paràgraf anterior té associat un axiomàtic addendum, que és l’efecte de la calor que cau aquests dies sobre l’escorça d’aquestes contrades del món, amb una força que tomba qualsevol esperit que gosi exposar-se. Calia posar-se a l’ombra i, un cop satisfet l’organisme, discórrer en grata comunió d’idees sobre la millor estratègia per a escometre les tasques que el grup té pel davant.  

Tot el que precedeix no deixa de ser una excusa, més o menys justificativa, per a donar a conèixer que la tropa ha substituït avui l’aixecament de pedra per l’aixecament de vidre, amb motiu de celebració de l’aniversari d’aquest humil blogger, portada a terme amb molta satisfacció per tota la colla.

Moltes gràcies a tots pel vostre esforç en assistir-hi a la trobada.