 |
| La 141 |
La barraca número 141, també coneguda com “d’en Pau Jonoll”, ja està finalitzada. La cerimònia de tatuar-li el número que li correspon, embolicar-la amb les banderes y fer-se la fotografia de grup al seu davant per a la posteritat marca una fita en el món barracaire, el punt en el que l’ànima s’expandeix de joia per la feina ben feta y que romandrà per una bona temporada.
L’ànima torna a la seva humilitat habitual immediatament, quan el grup es desplaça cap a una barraca que es troba a poca distància de la que s’ha finalitzat, que està en bon estat de salut però que necessita una neteja de cara. Les barraques són com la dentadura, que requereixen d’atenció professional cada cert temps per a evitar que es corquin o li caiguin les peces. La visita ha servit per a fer la troballa de l’amagatall de l’escopeta al seu interior, ignorat fins a aquell moment. La memòria no declarava la identificació numèrica d’aquella construcció i queda pendent gravar-li per a una nova ocasió, tot i que s’ha aprofitat per a esmorzar al seu costat per si Déu baixava del cel amb el número agafat per les banyes, però no ha estat així, s’haurà de consultar el catàleg en tornar a l’oficina.
 |
| La de l'escopeta |
 |
| La 107 |
La tasca de la jornada ha continuat a la barraca número 107, el sobrenom de la qual és “d’en Lluís Vila”, també a poca distància de l’anterior. Aquesta es troba amb tota la pedra escampada pel terra, fet que ha obligat a seguir el procediment adequat per a aquests casos, és a dir: es formen dos grups, uns es dediquen a traginar pedres y l’altre a arranjar l’entorn, ple de arítjols i bardisses amb unes soques ben gruixudes.
I amb aquest entreteniment ha sonat l’hora de plegar al rellotge del campanar, que ells no l’han sentit batallar però s’ho han imaginat i han tocat el dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada