Barraca finalitzada

Sí, la barraca número 107 ja té el caramell instal·lat i plenament efectiu, espantant les bruixes que es passegen per aquelles contrades quan la lluna plena es fa present.

El dia no animava gens a sortir de casa, s’havia despertat humit i plujós, apte només per a cargols i cucs de terra. Els barracaires són més cargols que cucs i s’animen, sempre i quan el plugim els deixi moure amb una certa comoditat, com era el cas, tot i que la pedra era molla i pesava més que quan és seca,

Han seguint l’ordenat procediment de transportar un carregament de pedres per a obrir la gana, esmorzar amb postres per a, després i ràpidament, concloure la feina tancant el forat del sostre, posant-li terra a sobre i plantant el caramell. Tot seguit s’han desplegat les banderes reivindicatives, s’ha lluït un posat seriós a la fisonomia i s’han pres les imatges que immortalitzaran el moment.

El titular de la construcció, en Lluís Vila, ha fet acte de presencia per a ajudar els pedrasequers en la conclusió de la seva segona llar. Com a acte d’agraïment, ha aportat una ampolla de ratafia i unes galetes que han fet les delícies dels assistents a l’hora de les postres de l’esmorzar.

La secció artística, comandada pel company Josep Llinares, ha deixat constància de la seva creativitat amb una peça d’”Art land” que, com es pot apreciar a la imatge que s’adjunta, consisteix en una rodona de pedres que encerclen una vella soca morta y una jove alzina ben eixerida, a mode de metàfora que uneix la vida i la mort dins del mateix espai, conformant un espai ben harmònic en conjunt amb la barraca.