La barraca número 107 a punt per a tancar el forat de la fontanel·la

La perseverança dels pedrasequers els condueix als seus èxits per moltes dificultats que es trobin pel camí, i més encara si aquestes dificultats fossin pedres de bona mida ja que, com passa en cadascuna de les construccions a les que s’han encarat, sempre falta pedra.

Aquest coratge cercador de pedres els porta a ensumar-les allà on es trobin, sigui prop o sigui lluny. En la jornada que ens ocupa, una part del grup s’ha dedicat a la recerca, localització i explotació d’una pedrera espontània que ha aparegut per les rodalies, transportant la preuada mercaderia per a nodrir les mans dels que les col·locaven al seu lloc, que no paraven ni per a renegar.

La barraca ha quedat bastant maca, no com per a lluir-la en un concurs però, amb el material que es troba per allà de trencadissa llicorella, no es podia fer res millor. En el decurs de la jornada vinent es procedirà al seu tancament, a prendre-li les mides, marcar-li el número que li correspon i embolicar-la amb les banderes per a la immortalització digital, sempre acompanyada dels seus emocionats rescatadors. En Lluís Vila, titular de la construcció, podrà fer la mudança. Després de tanta cerimònia, encara tindran temps per a visitar una semi-barraca propera, on s’establirà la pacífica discussió sobre si es tracta d’un barraca o, en el pitjor dels casos, només d’una prosaica pila de pedres casual.

Quedi aquí la intriga que es resoldrà en el proper fascicle.