Celebració

La jornada d’avui ha estat dedicada a la socialització, a la consolidació de lligams emocionals entre els membres del grup i afegits. L’excusa ha estat l’aniversari d’un dels aixecadors de pedres, que feia 73 anys que va fer el seu primer somriure i li va quedar imprès per a sempre més.

A les 9 en punt del matí, el foc ja cremava per a preparar les brases en les que s’havien de posar morenes les botifarres, la cansalada y les llesques de pa de pagès. Un pebrot i uns tomàquets de l’hort casolà complementaven l’amanida verda amb olives trencades.

Els participants van anar apareixent de mica en mica, fent augmentar el volum de les veus en les múltiples converses creuades que s’establien mentre es preparava el tiberi, delerós d’ubicar-se a la ben parada taula. El cronista va fer la seva petita aportació ajudant a torrar pa, posant-lo a taula i obrint les ampolles de vi amb el llevataps.

Un cop a taula, les botifarres i la cansalada es van passejar pel davant dels comensals deixant-se caure en els plats que les acollien maternalment. L’olla de les mongetes no va parar fins que només va quedar el suc on es banyaven despullades. El pa torrat es deixava rebregar per la vermellosa carn del tomàquet, conformant una simbiosi que cristal·litzava amb el daurat oli del setrill. El vi s’abocava en els gots i en el porró - que no era carlí -, amatent de la seva funció d’ajudant en la deglució d’aquelles suculentes menges, i d’engrescador d’ànimes en pena o soporífer obnubilador de voluntats, en funció del volum trasbalsat.

En aquella estreta i llarga taula es van establir tres entorns de conversa en funció de la geografia: un a cadascun dels extrems nord i sud i un altre al centre del que era partícip el cronista, on es va arribar a un elevat nivell de virtuosisme en les exposicions de les teories sobre la creació i evolució de l’Univers, desvinculant-lo totalment de les qüestions teocràtiques. Es pot dir que tot plegat va acabar en un pacífic empat.

Els carquinyolis, la mistela, el cafè i els licors van posar fi a la festa carregant a la tropa amb més alegria que la que cadascú havia portat de casa seva. D’això es tracta.

Gràcies Ramon.