dimarts, 28 d’abril de 2015

Pedres i més pedres

El carregament de pedres
Un carregament de pedres havia estat abocat prop de la barraca de "La Lletrera". Pedres de totes mides i formes, però moltes d'elles presenten una predisposició a ser ubicades al sostre de la construcció, per a permetre tancar-la definitivament, com el diafragma de l'objectiu d'una càmera fotogràfica. La dificultat que ensenyen aquestes pedres és la del seu transport a mà, o també a sobre d'un carretó enginyós que ha construït un dels membres del grup. Tot i així, s'han d'aixecar del terra i moure-les, ja sigui en mode col·laborador de quatre, sis o vuit mans; ja sigui rodolant o (expressió que li ha resultat molt curiosa al cronista) "fent la senyora"; és a dir: es posa la pedra dreta i es va movent lateralment, com avançant a passets. Pot ser aquesta expressió li ve per que imita el moviment dels malucs de les senyores amb faldilla de tub o, com diu l'expressió castellana, el que fan és "mover el bullarengue".

Detall
Es pot dir que, una bona part de les energies d'avui, s'han consumit en el remenament de la muntanya de pedres que el camió havia abocat. S'havien de destriar, recuperant les que presentaven millor aspecte que, en moltes ocasions, es trobaven sota un munt de pedres menys apetitoses. Un cop seleccionades, s'havien de transportar pels mitjans esmentats. Una d'aquelles peces, d'unes dimensions enormes, ha estat seleccionada per a fer de taula o, pot ser, d'altar on portar a terme les ofrenes destinades als déus que protegeixen els pedraferits.

Mentre tant, a la construcció s'anava avançant. Uns feien seguir i pujar el mur lateral i d'altres miraven de posar les pedres que venien a sobre de la barraca, però només on era la seva ubicació exacta, ni un mil·límetre més enllà, precisió en la que se sosté la perdurabilitat d'aquest tipus d'obra.

El gran badall
La Charo ha donat la veu d'arreplegament en el moment oportú, quan la suor degotejava pel front dels esforçats aixecadors de pedres, i era molt necessari el moment destinat a l'esmorzar per a reposar una mica, només una mica. Un apetitós entrepà de llom a la planxa, acompanyat amb la suau picor d'unes olives trencades i macerades amb herbes i olis; cerveses i vi per beure. El cafè també ha estat acompanyat, principalment d'uns cruixents carquinyolis que han desaparegut en un tombar de cap.

La represa s'ha fet amb molt d'entusiasme. Fer i desfer, posar i treure, anar i venir, pujar i baixar, agafar i deixar, entrar i sortir i, de tant en tant, un renec quan el dit petit no ha estat prou hàbil per a sortir a temps. - Uishhhh, quin mal!

El gran badall ja és una mica més petit.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada