dimarts, 25 de novembre de 2014

La barraca del "perrucaire" està finalitzada.

El cronista era contrari a la utilització de la veu "perrucaire" per a denominar aquesta barraca, ja que no existeix al diccionari, si més no al diccionari que ell consulta. La veu més pròxima que ha trobat ha estat "parracaire", referint-se al que recull els parracs o drapaire, però el companys han manifestat que el mot utilitzat, com a malnom d'aquella persona, havia estat de sempre el de "perrucaire" fent referència a la seva feina d'arreglar perruques, motiu pel qual el cronista mantindrà aquesta denominació.

Els tretze membres del grup que s'han trobat al lloc habitual, l'aparcament de Cal Calissó, han adreçat les seves passes cap el lloc de treball, malgrat que el cel rúfol amenaçava amb alguna gotellada. L'ànim estava pletòric i era molt dificultós posar-li fre.

La feina s'ha enllestit relativament ràpid, ja que n'hi havia profusió de pedres pel voltant i molta tropa per a portar a terme les diferents tasques, sempre assignades de forma digital: tu fes això i tu fes allò altre, senyalant amb el dit índex tant el subjecte com l'objecte.

L'hora d'esmorzar ha tornat a ser beneïda per l'escumós, i no un escumós qualsevol, un que procedeix de La Granadella i quins beneficis són compartits amb una escola de nens del Nepal. El Pep Aced ha tingut la gentilesa de convidar els seus companys com a celebració per la finalització de les obres de la barraca que porta el seu nom, la número 131.

Un cop fetes les celebracions i la fotografia de rigor, els membres del grup han desplaçat les seves energies cap a la barraca que porta el nom del Josep Ramon Recordà, on han iniciat les tasques de desbrossament de l'entorn fins que ha fet acte de presencia la pluja, meteor que els ha convençut que el millor era deixar aquella feina per un altre dia.

    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada