dimarts, 11 de novembre de 2014

Inici (i quasi final) de la restauració de la barraca número 131 o "d'en Pep Aced"

El "meteocat" amenaçava pluja, però els membres del grup no s'ho han cregut, ja n'estan tips, i han enfilat el camí que mena cap a la insondable Natura, allà on s'amaguen els tresors que els omple l'esperit d'entusiasme.
Estat inicial
Avui tocava escometre les tasques de restauració de la barraca número 131, o "d'en Pep Aced", per no canviar de contrades ja que es va trobar recentment prop de les barraques 94 i 95.

Les tasques han seguit el procediment habitual, que no està escrit però sí que està més o menys establert per l'experiència acumulada. La zona ja havia estat netejada en una sessió anterior, tasca que s'ha completat al començament de la jornada, buidant de pedres i terra l'espai interior, per a procedir a reforçar les parets que sustenten la construcció fins arribar al nivell on havia d'encabir-se la llinda que limita l'alçada de la porta. Ep! Tothom a esmorzar, que és l'hora.

Com ha quedat
L'elixir
Un company, que recentment ha afegit una unitat a la seva edat, ha tingut la gentilesa de convidar el grup a unes galetes, que han estat regades amb el contingut d'una ampolla de ratafia procedent de la casa Russet d'Olot. Aquell líquid ha tingut un efecte espectacular, com el beuratge que preparava el mag Panoràmix i esperonava l'Astèrix i l'Obèlix a lluitar contra tota una legió romana. Les pedres han començat a pujar, petites i grosses, com si fossin de cartró; la llinda i les que tancaven el forat, d'una mida considerable, ha estat col·locades al seu lloc ben arrenglerades i, si no avisa un company de que era l'hora de plegar, s'hauria acabat la restauració en poca estona més. 

S'haurà d'analitzar la composició d'aquesta ratafia i veure si els seus efectes van més enllà de provocar l'entusiasme per a aixecar pedres. Això cadascú ho mantindrà dins de la seva més secreta intimitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada