Dia de celebració

Avui ha estat un dia memorable, una jornada que romandrà en la memòria dels membres del grup de forma indeleble. 

La Conxita, de Can Cadafalch, ha tingut la gentilesa de convidar als aixecadors de pedres a un arròs, ja que ells van tenir la deferència de restaurar la barraca 111, o del Josep Cadafalch, dins de la seva propietat i, de passada, netejar de bardisses la font de la Mina, que es troba en el camí que mena cap a la dita barraca. I això no és un simple intercanvi de favors, perquè l'afectivitat i la generositat no són monedes de canvi i la mestressa del mas ha abocat una bona quantitat d'aquestes benediccions sobre els seus convidats.

Exercint de bona amfitriona, ha fet de guia turístic mostrant les dependències de la casa pairal als seus convidats, explicant un bocí de la llarga història dels seus avantpassats, que es remunta al mil tres-cents i escaig, i estan emparentats amb l'insigne arquitecte Puig i Cadafalch.

La taula parada ha estat un obsequi per a la vista, perfectament en harmonia amb l'ambient de la casa. Els convidats s'han ubicat ordenadament i han iniciat l'àgape amb el tast d'un pica-pica que els ha deixat a punt per a rebre el suculent arròs, del que tots han repetit fins a exhaurir tota l'oferta que es trobava sobre la taula. Unes cireres, coques, cafès i gotes han fer que s'animés la conversa i s'endeguessin projectes de prospecció de forns propers i d'altres objectius de calibre similar.

Moltes gràcies Conxita.

El proper dimarts toca treballar amb la pedra, paraula de Déu.   

Dia de neteja a la font de la Mina

El grup fa front als seus compromisos i, com sigui que en arranjar la barraca 111 o "del Josep Cadafalch" es va acordar netejar de la invasió de bardisses que pateix la font de la Mina, tota la colla a menat cap allà plena d'entusiasme, carretejant estris i maquinària per tal de fer més eficient la seva tasca. 

 

Ja se sap que la vegetació té una certa tendència a ocupar tot l'espai que troba lliure, aquest axioma es reflecteix en l'estat en el que es trobava la geografia que acull aquella font, tota ocupada per una espessa vegetació en la que predominen els sempiterns arínjols de les zones obagues, que pengen dels arbres com espinoses cortines vegetals.

La tropa s'ha distribuït sempre seguint les estrictes ordres de l'instint de cadascú, els efectius  escometen les tasques que més els hi venen de gust i allà on es trobaven més còmodes, faltaria més! Això de treballar sense cobrar ha de tenir alguna compensació.

La màquina és molt efectiva a l'hora d'eliminar bardisses. Cal algú que ajudi al que la porta penjada per tal de retirar tota la llenya que va quedant pel camí.

La bassa s'ha mostrat de nou a la llum i el canal que l'alimenta ha estat netejat i arranjat per a conduir l'aigua dins, en lloc de deixar-la escampada en el fangar que es formava al mig del camí de pas.

En les tasques de neteja s'ha produït la troballa d'una galleda de llauna amb el cul podrit, peça arqueològica que serà catalogada fefaentment.

Un cop feta la tasca, demà toca celebrar-ho.      

Desfent la barraca dels còdols

Abans de començar les obres de restauració, d'un conclave de barracaires ha sortit la decisió de desmuntar tot el que està a punt per caure, de forma que es comenci a aixecar les pedres a partir d'una determinada alçada que es consideri consolidada.

Desmuntar és molt més fàcil que muntar, però s'ha d'anar amb compte de que no et caiguin a sobre dels peus les pedres que baixen rodolant, que ho fan amb contundència. Per altra banda, és qüestió d'anar classificant les pedres per mides i formes, amb la intenció de tenir-les disponibles a l'hora d'aixecar els murs i donar-li forma a la volta de tancament. Tanmateix calia ordenar els lliris que guarnien aquell precari sostre, molt nombrosos, que donaran per a proveir aquesta barraca i d'altres que llueixen una calvície poc estètica.

 El desfer l'estructura que amenaçava ruïna ha produït uns efectes col·laterals en la fauna que s'hi arrecerava allà. Han sortit dos formiguers d'espècies diferents de formigues, unes més grosses i altres més petites; una serp d'uns 30 centímetres de llarg i una aranya de la mida del dit polze, sense comptar les potes. És de suposar que trobaran altres forats on amagar-se.

Un veí, encuriosit i simpàtic, s'ha presentat allà per a veure que hi fèiem. Fins i tot ha ajudat a col·locar alguna pedra. Diu que de jove era molt forçut, que ara ja li ha baixat l'energia, però que encara és capaç de moure pedres d'una mida considerable, com ha fet en el tros on conrea verdures prop del riu. Ja el tornarem a veure més endavant, suposem.

L'hora d'esmorzar ha calmat els ànims i ha posat en comú la tropa, que estava un pèl dispersa. Un cop recuperades les forces escampades per aquell tros de món, s'ha reprès l'exercici d'aixecar pedres i col·locar-les allà on millor s'encabeixen, com un gran "tetris" lític.

Entre tot el pedruscall que hi havia per allà escampat, s'han trobat trossos d'una pedra de molí, que han estat rescatats per a la seva corresponent catalogació.

A primera vista, tot fa pensar que la barraca ha quedat pitjor que com es va trobar, però el procés de sanejament li donarà una estructura més sòlida i aguantarà un parell de segles més, com a mínim (ja ho veurem).      

Barraca 114 o "del Camp de Marsol"

El dia no era precisament encoratjador. No s'escau anar a la pedra seca quan plou, és com una espècie d'oxímoron portat a la pràctica.

Malgrat les aparences, un grup d'agosarats empedreïts aixecadors de pedres es va posar en marxa cap a la barraca del Camp de Marsol, que vol ser mostrada al món neta i polida, per que el món vegi que de l'equilibri de pedres rodones també es pot fer una barraca.

Les tasques inicials de neteja, amb el concurs de la providencial desbrossadora, es van suspendre quan la pluja es va posar impertinent, fet que va ser aprofitat per la tropa per a aixoplugar-se al magatzem on guarden les eines, procedint a celebrar l'esmorzar mentre es criticava el govern i el Barça, saludable acte de desfogament que ajuda a pair.  

Finalització de les tasques al mas Cosidor

S'havia previst fer una jornada més al mas Cosidor i els membres del grup s'han presentat a la feina amb l'ànim de deixar aquell lloc un pèl més acollidor.

La serp

La petita serp que ha instal·lat la seva llar a l'antic dipòsit ha sortit a dir bon dia, exhibint el breu i allargat organisme a la llum de sol, que l'ha d'escalfar per a posar-se en marxa. Seria l'equivalent a fer un cafè matinal en el cas de l'espècie a la que pertanyen els membres del grup.

S'ha procedit a donar forma als murs de pedra seca que delimiten els diferents espais i poca cosa més, encara que les tasques s'han pres tot el temps del matí, salvat del que es dedica a la cerimoniosa i nutrícia hora de l'esmorzar.

La propera setmana toca fer equilibris de còdols. El cronista es pregunta en quina recargolada ment pot encabir-se l'idea de fer una barraca amb pedres rodones. Doncs resulta que sí, que hi havia algun barracaire que era capaç de muntar una barraca apilant còdols i, el que és més inversemblant, que la construcció aguantés fins ara. Un nou repte.

Jornada distreta

Pel fet de que s'ha ajuntat prou tropa al lloc habitual de trobada, s'ha decidit anar a la barraca 36 o "del Pit-roig" amb la intenció de fer la fotografia oficial de finalització, ara que està tan maca amb els lliris que s'han pogut encabir en el seu breu caparró, coronant el caramell com si ballessin una sardana.

Posteriorment, els membres del grup han canviat de gorra per a transformar-se en arqueòlegs, desplaçant les seves experiències i eines cap a la ubicació on encara s'intenta trobar vestigis de l'infortunat mas Cosidor.

Abans de posar-se en la feina i com que l'hora era molt propera a l'habitual, els membres del grup han decidit esmorzar, tot espantant una petita serp que escalfava el seu breu organisme al sol.

Això de l'arqueologia té una part fina que encara costa una mica de respectar. L'eina que fan servir els del grup és gruixuda i contundent, que respecta poc la peça fina que es pugui trobar en la seva trajectòria, però allà tampoc s'esperen troballes importants, tal vegada un tros de ceràmica o una rajola esmicolada prèviament.

Una secció s'ha dedicat a arribar al paviment del que podria haver estat una estança del mas, una altra secció a reconstruir un mur de pedra seca, que ja va aparellat amb la professió, i la tercera secció a destapar un canal de rec. Això no ha estat tan rigorós com es pot arribar a entendre, ja que per les diferents seccions s'anaven bellugant els membres del grup, en funció del que els hi venia en gana fer.

Com a balanç final de la jornada es pot dir que s'ha arribat al que seria el paviment (sense rajoles) d'una estança, a destapar el canal de rec i a refer el mur de pedra seca.

Encara hi ha feina en aquest memorable lloc.

Jornada de turisme proper

El company barracaire Jordi Guillemot ha tingut la deferència de convidar al grup a visitar algunes de les barraques que ha restaurat ell, prop del plàtan de La Roca.

El dia es mostrava plujós, fet que no ha minvat ni un xic l'esperit aventurer dels membres del grup. A les vuit del matí s'han congregat al lloc de trobada habitual, on s'han encabit en diferents cotxes que han partit, plens de l'entusiasme dels passatgers que portaven, cap al seu destí.

El Jordi ja hi era allà. S'ha procedit a les salutacions de rigor i tots plegats, xerrant sobre temes diversos, han iniciat la caminada que els havia de portar cap a la descoberta de barraques llorençanes d'aquell tros de geografia.

La primera, dita "del Crani", presenta una estructura de planta rodona, no molt alta, però amb una aparença ferma i resistent; la segona, batejada com "dels Cavalls" perquè al costat hi ha un tancat amb uns quants cavalls que miraven encuriosits al grup de turistes que s'apropava, mostra una finestra a sobre de la llinda que li dóna un caire pot ser un pèl iconoclasta, encara que la seva estructura entra dins del classicisme barracaire; la tercera, que ostenta el sobrenom de "la del Marge", es troba en una situació un pèl esbiaixada del marge pròpiament dit, encara que també ostenta una estructura ferma i resistent.

El Jordi volia completar la sortida mostrant l'estat d'una altra barraca en la que els membres del grup que l'acompanyen havien contribuït en el desenvolupament de la seva construcció, ajudant a transportar pedres d'una dimensió considerable, però ha començat a ploure i, quasi per unanimitat, s'ha decidit tornar cap a l'aparcament del plàtan, on els cotxes els esperaven per a transportar-los al bar La Granja de Sant Llorenç Savall, on han estat obsequiats pel Jordi amb un suculent i abundós esmorzar, en commemoració de la diada de la seva onomàstica que tindrà lloc demà.

Moltes gràcies Jordi.    

En tornar de la festa, una secció del grup s'ha desplaçat fins als dominis de Canyelles, amb la intenció de constatar el descobriment d'una nova barraca gràcies a la neteja de bosc que s'està fent prop de la casa. Efectivament, des de la pista d'accés es veu la barraca 56 "den Pere Cardona" , oculta per la vegetació fins ara, i seguint la vista costa avall, es pot observar una nova barraca amb l'aparença d'estar adossada a un marge. Cal concretar-ho amb una visita per tal de procedir a la seva catalogació.