Jornada distreta

Pel fet de que s'ha ajuntat prou tropa al lloc habitual de trobada, s'ha decidit anar a la barraca 36 o "del Pit-roig" amb la intenció de fer la fotografia oficial de finalització, ara que està tan maca amb els lliris que s'han pogut encabir en el seu breu caparró, coronant el caramell com si ballessin una sardana.

Posteriorment, els membres del grup han canviat de gorra per a transformar-se en arqueòlegs, desplaçant les seves experiències i eines cap a la ubicació on encara s'intenta trobar vestigis de l'infortunat mas Cosidor.

Abans de posar-se en la feina i com que l'hora era molt propera a l'habitual, els membres del grup han decidit esmorzar, tot espantant una petita serp que escalfava el seu breu organisme al sol.

Això de l'arqueologia té una part fina que encara costa una mica de respectar. L'eina que fan servir els del grup és gruixuda i contundent, que respecta poc la peça fina que es pugui trobar en la seva trajectòria, però allà tampoc s'esperen troballes importants, tal vegada un tros de ceràmica o una rajola esmicolada prèviament.

Una secció s'ha dedicat a arribar al paviment del que podria haver estat una estança del mas, una altra secció a reconstruir un mur de pedra seca, que ja va aparellat amb la professió, i la tercera secció a destapar un canal de rec. Això no ha estat tan rigorós com es pot arribar a entendre, ja que per les diferents seccions s'anaven bellugant els membres del grup, en funció del que els hi venia en gana fer.

Com a balanç final de la jornada es pot dir que s'ha arribat al que seria el paviment (sense rajoles) d'una estança, a destapar el canal de rec i a refer el mur de pedra seca.

Encara hi ha feina en aquest memorable lloc.