Un cop enllestida la feina d’arranjar camins, els pedrasequers han tornat a la que els toca fer: aixecar pedres de forma harmònica i que la pila s'assembli a una barraca, faltaria més!El seu camp de treball continua a la ubicació de la barraca número 142, allà on tenen feina per a consumir uns quants dies de la seva existència, tot posant en forma el seu físic en aquell gimnàs natural. Fan abdominals, flexions de braços i cames, aixecament de pedres i de vidre, tibar de la corda, caminar pels corriols i xerrar més que les peixateres. Això és vida!
Mentre tant, com a activitat secundaria, ara poso una pedra, ara poso una altra, la barraca va guanyant alçada i es va protegint pel flanc més fràgil. El cronista opina que, quan acabin aquesta construcció, la tornaran a tirar a terra per a començar-la de nou, que s'ho passen molt bé en aquell recó de món amagats de les mirades indiscretes.Ara ja comença a baixar la calor i els ànims es mostren més predisposats a suportar l’exercici físic, motiu pel qual cal suposar que les pedres pesaran menys i el seu canvi d’ubicació serà més ràpid, les parets pujaran a velocitats insospitades i el forat del sostre es taparà en un parpelleig (somiar no costa res).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada