Aixecar pedres i alguna cosa més

La Festa Major del poble pertany a les anomenades “festes de guardar”, aquelles en les que s’eximeix d’anar a treballar, tot i que el gaudi festiu s’havia de compensar amb una estona de culte, sigui anant a missa, passant per la taverna o visitant totes dues, això va en funció de les pors de cadascú, tot i que ambdues capelles proveeixen de vi al penitent. Els pedrasequers, que estan molt ben ensinistrats en aquestes qüestions, van guardar la festa de dimarts passat amb motiu de la Festa Major de la vila i no van aixecar pedres, el que el cronista no dirà, perquè tampoc ho sap, és a quina capella van beure més vi.

Un cop superades les temptacions d’aquelles festes, els esportistes de la pedra han tornat avui a la feina, i amb més entusiasme encara, fent servir estris que han sorgit del seu enginy i donant-li un toc romàntic a l’entorn. El cronista anava a dir bucòlic però no pasturen ovelles per allà.

Inspirats en l’arquitectura romànica, el deliri constructor de la colla ha volgut imitar un absis en aquella obra que, per no ser de planta rodona, té un aire (a escala, és clar) del que podria ser el final de la nau principal d’una ermita romànica. Pot ser en aquest acte rau una certa intenció d’expiació de culpes pels actes impurs comesos en el passat, i pot ser també pels que pensen cometre en el futur, que la festa continua.

Un invent revolucionari els ha permès acumular ingents quantitats de pedra grossa al capdamunt de la segona estança de la barraca amb una precisió quirúrgica, per tal de no esfondrar tot el que ja estava ben posat. Però els ha faltat temps i aquell forat que bada cap al cel deixarà de fer-ho en el decurs de la jornada vinent.

Finalment, ha estat inaugurada una mostra permanent de “land art” en forma de bolets de fusta que, un cop instal·lat el caramell i espantades les bruixes, podran ser d’utilitat per a fer més divertides les orgies del follets que habiten aquelles contrades.

Ja veieu que això és quelcom més que apilar pedres.